Demà dimecres, a les 19.30 h, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, el Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (Ceres) presentarà el quadern Europa en l’horitzó: vers una associació positiva.

Amb aquest quadern, el Ceres ha volgut assenyalar algunes qüestions que poden ajudar a trobar els desllorigadors dels nusos d’un afer tan difícil com essencial: la relació d’Andorra amb la Unió Europea.

Desviació de l’autoritat estatal cap a Brussel·les, promoció de la competència exterior, discussió del monopoli dels serveis públics: les andorranes i els andorrans descobreixen amb sorpresa, i sovint amb inquietud, que establir un acord d’associació amb la Unió Europea pot comportar que es posin en qüestió alguns dels pilars del model institucional i econòmic del país. Aquesta sorpresa i aquestes inquietuds han fet néixer entre la ciutadania uns posicionaments defensius.

Des d’aquesta tribuna de la Plaça del Poble convido tothom a aquesta presentació pública.

La ciutadania necessita un temps raonable per a la reflexió i el debat, un temps que faci possible veure positivament aquest nou horitzó.

El 24 d’octubre escrivia aquí que la pressa era la pitjor consellera en una negociació que es trobava –i es troba encara avui– en una situació difícil, complexa i molt preocupant.

Sembla evident que amb un acord d’associació amb la Unió Europea les normes europees ocuparan un lloc creixent en l’ordre jurídic andorrà. Força reglaments i diverses directives de la Comissió Europea, i també del Parlament Europeu, s’hauran de transposar a la nostra legislació sense deixar-nos gaire marge de maniobra.

I, a més, una vegada assumides i integrades en l’ordre jurídic andorrà, aquelles normes europees seran difícilment modificables. L’article 3.4 de la Constitució ens ho diu: “Els tractats i acords internacionals s’integren en l’ordenament jurídic a partir de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i no poden ésser modificats o derogats per les lleis.”

Els darrers set anys, els representants del Govern havien intentat dissimular a l’opinió pública i als agents econòmics i socials l’abast de la negociació. Ara la qüestió ha quedat identificada. Es comprèn que la manca de transparència inquieta, i sovint irrita.

Al segle XXI ésser andorrà és també ésser europeu. La qüestió no és doncs la de saber si volem acostar-nos a Europa: som Europa. La qüestió és la de saber quin embrancament volem amb la Unió Europea.

L’experiència de la negociació de l’Acord monetari els anys 2010 i 2011 ens va confirmar que no ens podem girar d’esquena a Europa.

No ens podem acontentar de l’statu quo ante que pogués deixar clavat o immobilitzat el país en la situació actual. Però tampoc ens podem deixar encolomar garsa per perdiu amb l’enganyós argument de la suposada “finestra d’oportunitat”. No ens podem empassar tot el que els funcionaris de Brussel·les ens voldrien fer acceptar a correcuita.

A Andorra li convé un bon acord, un bon compromís, amb una ponderació assenyada i realista, que s’empari en la declaració 3 a l’article 8 del Tractat de la Unió Europea que deixa assentat que es tindran en consideració les especificitats dels estats de petita dimensió territorial.

Aquest realisme que busca una bona sortida pactada, contractual, suposa dosificar el risc del present i les possibilitats de futur. És una qüestió d’apreciació. I també és una qüestió de valors. No hem d’oblidar mai d’on venim i cap a on volem conduir Andorra.

Andorra no es pot permetre amagar el debat ni, tampoc, agafar una via atabalada en la conclusió de la negociació. Veure una “finestra d’oportunitats” en el que no és res més que una precipitació forçada per una Comissió Europea a les acaballes del seu mandat és una enorme equivocació.

El camí de consolidació d’una forta i positiva relació amb Europa exigeix reflexió i convicció.