La negociació d’Andorra amb la Comissió Europea en relació amb el projecte de protocol dels serveis financers, tramès per Brussel·les el 15 de setembre, està encallada. El comunicat oficial de premsa del govern del dimecres 25 d’octubre (BonDia 26.10.23, pàg. 10) es limitava a dir que en la reunió entre el cap de Govern i el vicepresident de la Comissió Europea s’havien “(…) repassat les posicions de negociació amb la voluntat d’assolir un compromís polític els pròxims mesos”.

Però la negociació la veig encallada en la qüestió dels serveis financers.

La Comissió Europea no respecta el mandat establert en la Declaració 3 a l’article 8 del Tractat de la Unió Europea i no sembla voler tenir en compte la situació específica dels estats de petita dimensió territorial que mantenen amb la UE relacions de proximitat.

Una de les qüestions que permet aquesta afirmació és la del tractament que Brussel·les vol donar a la llibertat de prestació de serveis bancaris i financers i la llibertat d’instal·lació d’operadors financers andorrans a Europa.

Ens neguen la possibilitat d’obtenir una reciprocitat equilibrada i plantegen que els operadors financers de la Unió Europea gaudeixin d’accés sense restriccions a la totalitat del mercat financer de l’Estat andorrà des del principi de l’aplicació de l’acord mentre que, pel contrari, als operadors financers andorrans no els atorgarien l’accés al mercat interior de la Unió Europea, en l’àmbit dels serveis financers, abans que no compleixin una llarga llista de condicions molt estrictes i força dures. Condicions que trigarien anys i panys a poder assumir.

Quan es planteja a la Comissió Europea la necessitat d’equilibri i reciprocitat en els termes i condicions per a l’accés al mercat financer de la Unió Europea i al mercat financer andorrà, la resposta, aspra i gens fonamentada, és que aquest equilibri i reciprocitat no es pot aconseguir perquè les entitats andorranes es beneficien d’un règim fiscal molt més reduït que el que s’aplica a la Unió Europea.

Ho van dir la mateixa setmana que, el dilluns 23 d’octubre, es feia públic l’informe Evasió fiscal global 2024, un ambiciós treball de l’Observatoire Européen de la Fiscalité creat el 2021 a l’École d’Économie de París i cofinançat per la Comissió Europea.

El director de l’Observatori, l’economista Gabriel Zucman, explica que el seu objectiu és “fer el punt sobre els avenços realitzats en matèria de lluita contra l’evasió fiscal des de fa deu anys i sobre el que queda per fer.”

Resulta que, ho explicaven a El País el dilluns 23 d’octubre del 2023: Los españoles guardan en paraísos fiscales un récord de 140.000 millones, i a Le Monde el dimarts 24 d’octubre del 2023: La grande évasion fiscale continue.

Efectivament, la Unió Europea perd, globalment, un 20% de la seva recaptació en l’impost de societats. I els diners no venen pas a Andorra.

Hi ha països de la mateixa Unió Europea que ofereixen tipus impositius baixos o tractaments privilegiats a les multinacionals. En primer lloc hi ha Holanda i la segueix Irlanda, Luxemburg i fins i tot Bèlgica. El País explicava també que quasi tots els beneficis que surten d’Espanya per buscar aixopluc fiscal van a refugis comunitaris: 13.000 milions del total d’una xifra estimada en 15.000 milions.

Ateses les xifres globals, que no són pas comparables, del volum de dipòsits que reben les entitats bancàries andorranes i les que suposa aquesta enginyeria fiscal que es porta a terme dins la mateixa Unió Europea, és inadmissible que el vicepresident Sefcovic vulgui negar un tracte equitable al sector financer andorrà amb l’excusa del nostre nivell de taxació fiscal.