Seguint les recomanacions de la Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d’Europa, i donant resposta a una de les peticions de l’actual Raonador del Ciutadà, la junta de presidents  va validar el dia 3 d’octubre el procés d’elecció del nou Raonador del Ciutadà. El procediment es va presentar obert, participatiu i transparent de manera que el Consell General farà un avís públic per la recerca de candidats i candidates per al càrrec. L’avaluació de les persones candidates les farà la Comissió Legislativa de Justícia i Interior i els aspirants hauran de tenir formació de jurista, en drets humans o bé una trajectòria professional que ho validi.

Hem de celebrar que és una bona notícia per a la ciutadania i per defensar els seus interessos, perquè bona part de la ciutadania està convençuda que el nomenament de raonador respon únicament a raons polítiques on les diferents formacions miren de col·locar el seu candidat. Un fet que restava confiança a aquesta figura.

Actualment, la Llei del Raonador del Ciutadà tan sols preveu com a mecanisme de designació comptar amb el vot favorable de dues terceres parts del Consell General, en la primera votació, i la majoria absoluta en una segona, amb els únics criteris necessaris de la majoria d’edat i la nacionalitat andorrana.

A qui entri li venen molts reptes. Un d’ells és la preocupació de la ciutadania per la problemàtica de l’habitatge, el gran cavall de batalla del mandat de l’actual raonador del ciutadà i, val a dir que ha anat tibant de la corda per demanar solucions davant aquest preocupant i creixent problema. En les seves darreres manifestacions afirmava que el problema de l’habitatge no pot resoldre’s simplement traslladant-lo a una altra regió i que el Govern ha d’assumir la responsabilitat de trobar solucions adequades per Andorra. Afirmació amb la que estic totalment d’acord.

D’altra banda, divendres 7 de juliol llegia que el Tribunal de Comptes donava un toc d’alerta precisament al raonador del ciutadà per haver procedit a una contractació de personal sense totes les garanties perquè hi hagués una concurrència de candidats que garantís els principis de mèrit i igualtat en la seva elecció.

La missió del raonador del ciutadà no és altra que “vetllar pels drets i llibertats de la ciutadania davant l’administració, i defensar-la en cas de desemparament”. Pel moment, no sembla que contractar personal de confiança sense una justificació adequada vetlli pels drets de la ciutadania… Però potser li podem “perdonar” per haver reclamat una estratègia real per a solucionar els problemes d’habitatge?

Del nou Raonador s’espera que faci com l’actual, que no miri a un costat sinó que miri sempre davant, les persones que viuen aquí i que li traslladen les seves preocupacions. Esperem que hi hagi diverses candidatures i que els ciutadans puguin escollir el millor, el més adient per defensar uns interessos i uns drets tot i que en certs moments aquesta feina se li pugui fer molt dura.

Tornem al que ens ocupa, que és la institució, i fem una mica de memòria. Antigament, els raonadors andorrans eren dos representants escollits pel Consell General per formar part del Tribunal de Comptes (en aquell moment, la més alta instància judicial), quina ironia del destí que ara el Tribunal de Comptes (amb funcions fiscalitzadores) hagi de controlar al raonador per veure si la seva missió s’acompleix i no es desvia del camí de pedres grogues.

En aquell moment històric, els raonadors s’encarregaven de vetllar pels costums i d’intercedir a favor dels inculpats, abans de les deliberacions dels Veguers (representants dels Coprínceps) i del Batlle, que eren els encarregats de dictar sentència.

La nova era del raonador del ciutadà va arribar el 4 de juny de 1998 amb la missió que abans hem mencionat per a defensar els drets i les llibertats que la Constitució de 1993 garantia a la ciutadania. Des d’aquella data són quatre les personalitats que han ocupat el càrrec ja que el període d’exercici és de sis anys. El Sr. Ricard Fiter Vilajoana, el Sr. Pere Canturri Montanya, el Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez i el Sr. Marc Vila Amigó.

Tots ells raonadors del ciutadà. Cap raonadora. Qui sap, potser la nova secretària d’Estat d’Igualtat trobarà una mica estrany que en 25 anys d’història de la institució no hi hagi hagut cap dona capaç i amb les competències suficients per poder ocupar aquest càrrec. Ja sé que fins ara qui escollia al raonador del ciutadà era el Consell General però a partir d’ara, potser és el moment de recordar que les dones també som capaces de…

Així doncs, esperem que es postulin moltes dones ben preparades per vetllar pels drets i les llibertats de la ciutadania davant l’administració i defensar-la en cas de desemparament.

Seria una gran pas per començar a promoure la igualtat de gènere, diversificant les perspectives i contribuint a una societat més justa i equitativa.

Però bé, si 25 anys no han estat suficients, haurem de seguir educant dones “vàlides” per al càrrec.