Aquest diumenge hem estat a Bram, una petita ciutat del departament de l’Aude, participant en la tercera edició de Les Rencontres de la Gauche que convoca el moviment L’Occitanie en commun i que encapçala la presidenta socialista de la regió Occitanie, Carole Delga.
L’edició d’enguany s’ha desenvolupat amb la frase de Jean Jaurès “Aller à l’idéal et comprendre le réel” com a lema dels treballs. I aquesta frase del pare del socialisme francès fou el fil conductor del discurs de cloenda que va pronunciar Carole Delga.
Vam participar en els debats de l’Atelier Europe a l’entorn de la necessitat de buscar un nouveau souffle, un nou alè, per Europa.
En la introducció es va constatar que el xoc inflacionista i la guerra a Ucraïna han deixat cruelment en evidència les insuficiències de la construcció europea pel que fa a la sobirania energètica, la diplomàcia i la transició ecològica.
L’esquerra reformista francesa vol promoure una Europa més solidària amb la ciutadania i amb els territoris més pobres. També vol reforçar la capacitat de decisió política de les instàncies europees per plantar cara al proteccionisme reforçat dels EUA i a la ideologia totalitària defensada per Rússia.
El director del setmanari Le Point fou l’animador d’un debat dels ponents amb el centenar de persones que participàvem al taller. Vam poder intercanviar opinions amb Frédéric Dabi, director general de l’institut d’opinió IFOP i amb Pascal Lamy, exdirector general de l’organització Mundial del Comerç, excomissari europeu i president de l’Institut Jacques Delors. Fou força instructiu escoltar la ponent Valérie Rabault, diputada socialista del Tarn-et-Garonne i vicepresidenta de l’Assemblea Nacional Francesa, elegida dels territoris rurals menystinguts pel centralisme jacobí i les polítiques de liberalització que privatitzen o eliminen els serveis públics de proximitat.
En el viatge de tornada comentàvem que és molt important participar en aquestes trobades que ens permeten mantenir els lligams amb la família socialdemòcrata francesa i seguir teixint relacions i aliances per poder defensar Andorra a Europa.
Un enfocament ben diferent del que ha estat el capteniment del govern DA a l’hora d’encarar les negociacions d’un acord d’associació amb la Unió Europea.
Aquests mesos d’estiu hem acabat de comprovar que encarar les negociacions sense aliats i amb una actitud de suficiència ha estat un enorme error.
Com també ho ha estat ignorar de manera pretensiosa el paper cabdal que França exerceix al si de les institucions europees. I així li està anant al nostre país a Brussel·les.
Una negociació mal començada i pitjor portada ha fet que el vaixell andorrà està navegant en alta mar, però sense rumb, sense brúixola amb una tripulació inexperimentada i amb un secretari d’Estat catapultat a capità sense cap expertesa de la negociació en alta mar.
En temps de tempesta tot plegat només porta a una certitud: el naufragi s’acosta.
Aquesta imatge marinera l’he recollit de l’informe de l’Institut Jacques Delors, Naviguer en haute mer: Réforme et élargissement de l’UE au XXIe siècle. Un informe d’un grup d’experts francoalemany fet públic el 18 de setembre del 2023 a Brussel·les, sobre l’ampliació de la Unió Europea, que planteja quatre prioritats per reformar les institucions europees.
Mentrestant a Andorra va surant el pòsit acumulat en aquests darrers anys de menysteniment de la relació amb França. Perquè malgrat l’acceleració amnèsica, les paraules queden, les accions pesen i ressonen, i condicionen el marge de maniobra, les possibilitats d’actuació, dels actors institucionals.
Caldrà veure si encara és possible revertir decisions que posem que van ser preses amb la més bona voluntat però que no ens han acabat de sortir bé.
