Bartumeu ha comparegut aquest migdia amb el president de la formació, Josep Roig, per fer una defensa aferrissada de l’acostament amb Europa tot considerant, especialment en relació amb Concòrdia, que “no és responsable” no ser al pacte d’Estat i mantenir-se en “posicions encaminades a treure un rèdit purament polític”. Però també i, sobretot, per fer un repàs a l’evolució de la posició d’Europa en relació amb la negociació dels serveis financers d’Andorra, Mònaco i San Marino. En tot cas, en paraules de Roig, “no podem permetre’ns el luxe de posar en perill el futur del nostre país” i no signar un acord d’associació. Ara bé, Bartumeu també ha deixat clar que amb el que hi ha sobre la taula, mala peça té l’acord al teler.
L’excap de Govern i líder ‘in pectore’ dels progressistes ha afirmat amb contundència que “ni volem parar, ni volem marxar, ni volem que es congelin, el que volem és que es facin les coses amb seny”. Però també és conscient Bartumeu que des d’ara i fins a final d’any “no és possible signar de pressa una documentació tan complexe com la que tenim”. Per al representant d’SDP en el pacte d’Estat és clar que la Comissió Europea vol “penjar-se la medalla” de cloure la negociació a final d’aquest 2023. Però “això no es pot firmar el mes de desembre” perquè “estem a segon de carrera i ja ens volen fer fer el doctorat”.
Jaume Bartumeu, s’ha dit, ha repassat els diversos documents i reunions, des del 2019, i amb França i Espanya com a avaladors però, també, amb països com Suïssa, Liechtenstein, Islàndia o Noruega mirant ben de prop des de l’EFTA, en què ja es va advertir que hi havia molts dubtes sobre l’adequació d’Andorra al mercat interior financer i, per tant, que s’havia de ser molt exigent. És a dir, reclamar un marc reglamentari idèntic al de la UE, un marc de supervisió sòlid agafant com a model el control que fa França de Mònaco, saltar-se pràcticament el regulador nacional i, si esqueia, diferint l’entrada dels diferents operadors agents financers.
En fi, el que ha acabat plasmant la Comissió Europea en el protocol respecte del qual, aventura Bartumeu, aquest ens europeu “no es mourà”. Una altra cosa és el que passi al Consell de la UE, que és on estan representats els diversos governs estatals europeus. En tot cas, plantejaments com que els operadors financers europeus puguin establir-se a Andorra des del primer dia i no a la inversa, “no ho podem acceptar”. Amb tot, però, el dirigent progressista s’ha demanat, respecte del Govern, “què ha estat negociant” fins ara.
Jaume Bartumeu ha explicat en la compareixença d’aquest migdia que “li he dit personalment aquest matí al cap de Govern que amb el feble equipatge de la secretaria d’Estat que porta aquestes negociacions és impossible, amb majúscules i quatre signes d’admiració darrera, que puguin estudiar i que vulguin signar” tot el que s’està proposant en tres mesos. “S’hauria de saber reorientar la negociació”, ha clamat un excap de l’executiu que ha lamentat que el Govern actual estigui duent les converses amb Europa sense idees i sense objectius clars. I sense aliats. “No hem fet la feina ni amb Espanya ni amb França”, ha assegurat.
“No volem abaixar els braços” en relació amb el fet d’abandonar la negociació d’un acord que Josep Roig ha qualificat de cabdal per a les futures generacions, però “no és possible signar de pressa una documentació tan complexe com la que tenim”. Per a Bartumeu, hi hauria d’haver “una planificació clara i precisa d’entrevistes” amb dirigents europeus i “el que no és possible és haver continuat -la negociació- sense haver reforçat l’aliança amb França” quan era evident des del 2019 que el veí del nord ja feia un seguit d’exigències molt exigents.
L’excap de Govern, que ha assegurat que la finestra d’oportunitat a què al·ludeix força constantment Espot és poc menys que una presa de pèl, ha deixat clar que el posicionament de la UE sobre serveis financers “no es pot revertir amb dos mesos i mig” i, per tant, “això no es pot firmar el mes de desembre”, amb la qual cosa, i sense verbalitzar-ho obertament però deixant-ho dit implícitament, ha vingut a demanar un alentiment del procés negociador.
