Certament reiniciar, tornant de vacances i abans de Meritxell, aquestes tribunes a la Plaça del Poble per parlar de política institucional fa córrer el risc de ser considerat un cridaire. Però la torbació que es deriva d’adonar-se de certes situacions és tan gran que, independentment del Dia de Meritxell, cal continuar parlant clar amb l’esperança que tothom es desperti de l’estat de somnolència que fa temps que s’ha apoderat de la gent, víctima de la comunicació cloroform.

Ara fa un mes el Papa Francesc va visitar Portugal en el marc de la Jornada Mundial de la Joventut. En un acte multitudinari celebrat a Lisboa el Papa va parlar clar el 3 d’agost. “L’Església no té portes, perquè tots puguin entrar-hi” va dir davant d’unes dues-centes mil persones. A Lisboa el Papa va dir també “a l’Església hi ha espai per a tots, per a tots”.

Amb motiu d’aquest viatge hi ha hagut força comentaris a la premsa espanyola per a constatar que el Papa Francesc porta deu anys en el pontificat i mai no ha visitat Espanya. Joan Pau II va visitar-la en cinc ocasions i Benet XVI ho va fer en tres.

El Papa Francesc ha visitat 59 països durant el seu pontificat i no pensa visitar Espanya, ni tampoc venir a Andorra.

Per què? Veus autoritzades, bones coneixedores dels topants de la Cúria vaticana, asseguren que el Papa Francesc no va a Espanya perquè desconfia, es malfia, de l’episcopat espanyol. No comparteix com es gestionen els seminaris diocesans, està enfadat amb l’Opus Dei i sap que la Conferència Episcopal, incomplint les ordres del Vaticà, ha anat a rossegons, frenant tant com ha pogut, en les investigacions dels incomptables casos d’abusos sexuals en àmbits clericals.

El Papa també detesta els prelats que presumeixen de les seves abundàncies econòmiques. El Papa predica una Església pobra, misericordiosa i alegre.

El diari espanyol El País publicava el 6 d’agost que quan Francesc ha estat informat que a Espanya la majoria de prelats s’han comportat amb avarícia en l’escàndol de les inscripcions cadastrals, registrant al seu nom, de les seves diòcesis, desenes de milers de béns sense propietari, és a dir, que eren del poble, el Papa ha dit el següent: “El bisbe és administrador de Déu, no de béns ni de poder. No ha de ser un home de negocis, afeccionat al diner. Els homes d’Església han de pagar els mateixos impostos que la resta de ciutadans.” Així ho havia declarat ja el 31 de març del 2019 a Jordi Évole en el programa televisiu espanyol Salvados de la cadena La Sexta.

En aquest context s’ha anunciat que el 8 de setembre la missa solemne de Meritxell serà presidida pel cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat del Vaticà.

El ministre de Relacions Institucionals, que té per missió essencial, segons les veus autoritzades que així ho han anat difonent, aconseguir la quadratura del cercle fent compatible l’eventual despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs, amb el manteniment de l’arquebisbe d’Urgell en el seu poder terrenal de Copríncep d’Andorra, hauria de trobar un moment durant la visita del secretari d’Estat de la Santa Seu, per esbrinar per què el Papa Francesc no visita Espanya… ni Andorra, i així el ministre portaveu ho podrà explicar.

Mentrestant es fa difícil pensar que els greuges que Francesc fa a la Conferència Episcopal Espanyola, de la qual el bisbe de la diòcesi d’Urgell és un dirigent destacat, no s’adrecin també al Bisbat d’Urgell i, de retruc, al titular del Coprincipat.

Mentrestant, també, l’evident erosió institucional que comporta el fet que Andorra ja s’ha quedat sola a Europa, juntament amb l’Estat del Vaticà, mantenint la penalització de la interrupció voluntària de l’embaràs, va augmentant el qüestionament del Coprincipat.