Durant la recent campanya electoral, els votants han estat testimonis de com els diferents grups polítics fan promeses en la cuina de la campanya política. Hem de confiar que els vencedors compliran aquestes promeses, o l’oposició farà tots els esforços per fer-les complir durant la legislatura. Vetllarem perquè no siguin oblidades, o que se segueixin d’excuses per no lluitar per aconseguir-les.

Ara ja no és temps d’estratègies per guanyar el recolzament dels votants. Els vots estan comptats i els escons repartits. La ciutadania està representada pel 32,66% de DA i pel 67,74% de les altres forces presents al Consell General i això s’ha de tenir ben en compte per part de la minoria que té majoria al Consell General. Ara arriba el moment de complir les promeses fetes durant la campanya electoral.

Esperem no sentir-nos traïts amb la despenalització de l’avortament (Jordi Torres va dir que «aquesta serà la legislatura de la despenalització de l’avortament»), del model de creixement econòmic guiat pel model del benestar (amb les mesures anunciades de la taxa a les inversions estrangeres), el parc públic d’habitatge i les promocions de lloguer a preu assequible. També voldrem veure com el salari mínim arriba al 60% del mitjà, del creixement sostenible del país, de la millora de la qualitat de vida, de l’habitatge digne, del control del deute de l’Estat, de la transparència de les institucions i la lluita contra la corrupció, de la negociació per un bon acord d’associació…

Ah! No oblidem el vial lauredià, que ara sí i després no, però després, durant la campanya electoral, torna a ser sí.

Perquè l’incompliment de les promeses no només porta a la desconfiança cap als polítics, sinó també cap al sistema polític en general i cap a la democràcia que tant ha costat d’aconseguir. I ja no diem les conseqüències per la societat en el seu conjunt.

Exigirem al representants de la majoria parlamentària de DA que compleixin les promeses que han fet durant la campanya electoral, perquè els votants som ciutadans i ciutadanes actius i vigilants. I recordarem als polítics, a tots, que han estat elegits per representar els interessos de la població, i que són responsables de complir amb les promeses que van fer per obtenir el vot.

Els mitjans de comunicació també tenen un paper fonamental en aquest procés. Han d’estar atents i són responsables del seguiment d’aquestes promeses realitzades pels polítics durant la campanya. Cal avaluar si s’estan complint o no. Informant de manera imparcial i objectiva sobre el grau de compliment.

Parteixo de la idea que les promeses s’han formulat basades en una anàlisi curosa de la realitat econòmica, social i política del país. Si no ha estat així, també ens hauran enganyat. Fer promeses populistes o impossibles de complir és un frau a Andorra.

Que no sigui el cas que s’hagin pronunciat certes paraules, usant-les moltes vegades pel que no cal, i que quan arriba l’ocasió idònia, que és ara, aquestes paraules no signifiquin gran cosa.

I, si us plau, que el Consell General no sigui una olla de grills, que els temes a debatre siguin realment importants i imprescindibles per al benestar de la població, i que tornar a escoltar les sessions del Consell General sigui d’interès de la gent, i no un xou mediocre, avorrit, que ens faci sentir vergonya aliena.