El dimarts 28 de febrer escrivia en aquesta Plaça del Poble que Xavier Espot era un candidat prepotent i que calia anar amb compte davant d’un candidat que només vol que li diguin el que vol sentir.
La darrera setmana de campanya va convocar, el dimecres 29 de març, la premsa a la porta de l’edifici administratiu en relació amb el procés de negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea. La compareixença es va convertir en una gran demostració de prepotència.
Va afirmar que no era “moment de fer experiments”, sinó “el moment que aquesta negociació la continuïn pilotant i portant aquells que tenen la major capacitació i experiència en aquesta matèria, que som nosaltres.” (BonDia, 30 de març)
Vaig contestar aquelles declaracions (BonDia, 31 de març) perquè considerem que no es pot continuar enganyant la ciutadania dient que Andorra ja té acords tancats en diferents aspectes de la negociació com serien el tabac o el monopoli de FEDA. Qualsevol persona que conegui com funcionen les negociacions internacionals sap perfectament que fins que tot no estigui acordat no hi ha res acordat.
També vaig dir que a nosaltres tampoc ens agraden els experiments perquè és ben evident que l’experiment Espot-Landry Riba ha resultat fallit quan no s’han dut a terme els estudis d’impacte indispensables per a tirar endavant una bona negociació.
I vaig assenyalar que DA pretén capitalitzar en benefici del seu partit una qüestió d’Estat com és l’embrancament amb la Unió Europea.
Preguntat per les meves declaracions, Espot va manifestar el dijous 30 de març que no mereixia ni contesta perquè ell només havia de “dialogar i interactuar amb els candidats”, tot i que també va dir que “respecta molt” les meves opinions. Tanmateix el resultat de les eleccions del diumenge l’ha trasbalsat tant que dimarts passat va tornar a la seva prepotència habitual.
Davant els micròfons de RNA, visiblement enutjat per l’article d’opinió que havia publicat aquell matí el BonDia, va oblidar el respecte que li mereixien les meves opinions el divendres anterior.
Es confirma que no suporta la més mínima contradicció ni, encara menys, la discrepància argumentada. Qualsevol crítica el fa enfilar per les parets.
Vaig escriure dimarts passat i repeteixo avui que DA ha guanyat les eleccions. Però també vaig dir, i repeteixo ara, que DA les ha guanyat amb només un 32,66% dels vots. Davant del 24,43% de Concòrdia, el 21,05% de PS-SDP i el 16% d’Andorra Endavant. És a dir, que de les urnes van sortir un 61,48% de vots contraris a la seva política. La premsa va poder titular que DA “s’emporta” la circumscripció nacional, però la realitat, tan innegable com que tenen majoria absoluta al Consell General, és que els disset consellers generals de DA representen el 32,66% dels vots, mentre que els onze consellers generals de l’oposició representen el 61,48% de vots nacionals contraris a la política del Govern sortint.
El capteniment, intolerant i prepotent, de Xavier Espot davant els micròfons de RNA ens confirma dissortadament que comença una legislatura en la qual la cúpula dirigent de DA promourà la polarització i l’enfrontament, faltant al respecte al valor dels vots que els altres representen.
En un país fracturat i sota tensió social el tacticisme és la brúixola que guiarà el Govern.
I per acabar-ho de confirmar, el secretari general de DA negava el dimarts el pa i la sal als seus aliats Liberals anunciant públicament que ara, que els han ajudat a guanyar les territorials d’Andorra la Vella i Ordino, ja no els necessiten ni els volen deixar entrar al Consell General ni, menys encara, oferir-los ministeris en el nou Govern.
Espectacular!
