Diumenge vinent la ciutadania decidirà la composició del pròxim Consell General. Durant aquesta campanya ha quedat prou clar que l’alternativa se circumscriu a una reconducció de la coalició DA-Liberals, o bé l’alternança, amb el canvi de la majoria que representa l’aliança socialdemòcrata de PS i SDP.

Hi ha dues altres candidatures, Andorra Endavant i Concòrdia, que no estan en situació de poder aspirar a aconseguir una victòria en les circumscripcions territorials. Aquest escenari planteja la qüestió del vot útil.

Perquè amb el sistema electoral de les eleccions territorials cal apuntar bé. Si es vol realment aturar la prepotència dels candidats de DA cal concentrar el vot en les candidatures de PS i SDP que són, insisteixo, les úniques que estan en situació de vèncer els conservadors.

El vot útil és aquell que s’exerceix d’acord amb els principis que un defensa. Útil per canviar Andorra i redreçar el país.

Nosaltres no hem variat el discurs, nosaltres hem posat totes les cartes damunt de la taula. Nosaltres sempre hem defensat Andorra per assegurar un país just i solidari. Això és quelcom que està per sobre de qualsevol llei electoral i per sobre de qualsevol joc tacticista.

Nosaltres sempre hem treballat a favor de la cohesió social i la construcció d’una societat igualitària.

El resultat final està a les urnes el dia 2 d’abril, no és una utopia, és una contribució de l’electorat per poder arribar a donar resposta als reptes de futur i les problemàtiques que té el nostre país. Els socialdemòcrates som els partits de la societat i els partits dels drets fonamentals de la ciutadania.

Defensem uns valors radicalment democràtics, sense cap a priori. En un dia on tots som iguals. El dia 2 no va de dretes ni d’esquerres, va d’igualtat natural dels éssers humans, sense distinció de condició, origen, cultura, aparença, sexe o gènere.

Per això convé aturar els bombers-piròmans de DA, que no han deixat d’atiar el foc que ara pretenen apagar.

Avui Andorra necessita un projecte polític sòlid i arrelat. PS i SDP som uns partits capaços de resistir l’allau populista de la demagògia a curt termini de les candidatures de DA i Liberals que prometen ara el que no han fet en quatre anys, indiferents a la conseqüència que la seva política ha portat: la consolidació de dues Andorres, que van a dues velocitats diferents.

Deixar la política en mans de certa espontaneïtat primària sempre –és a dir, sempre– ha acabat malament. Els partits són propostes ideològiques a mitjà i llarg termini: són instruments per a la construcció de futur que descansen en la voluntat dels electors, però liderant-los, no per anar simplement a remolc d’apassionaments momentanis.

La democràcia, la llibertat, el progrés, reclamen i necessiten forces polítiques fortes, estables, que toquin de peus a terra i que coneguin la història del país que volen servir.

Sense aquest coneixement tampoc no se sap com pot ser el futur.

La lluita política s’ha de servir des de la lleialtat bàsica als principis propis sense oblidar el marc general de la societat.

Construir un país no és fàcil; administrar-lo cada dia, tampoc. Satisfer tothom, i a més, tothom a la vegada, no és possible. Cal prioritzar, arriscar en la selecció d’objectius, pensar en la gent, no aprofitar-se de la gent.

Per això la gent d’Andorra ens ha dit aquests dies que cal el canvi de la majoria.