Ahir es van conèixer les candidatures per a les eleccions generals del 2 d’abril. L’aliança socialdemòcrata que va anunciar el PS i SDP el 26 de gener hi participa amb una candidatura nacional i quatre candidatures territorials (la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany). La democràcia, com sabem, és un mecanisme per designar i fer caure governs a través d’una decisió majoritària, per petita que sigui, expressada lliurement pels ciutadans a les urnes. També és un mètode per prendre decisions polítiques compromeses que reconciliïn interessos contraposats i legítims.

En política arriba sempre un moment en el qual cal passar comptes. Gestionar el Govern del país des d’una bombolla d’autosatisfacció porta els que han governat a bandades, segons les llums dels semàfors dels diaris, a decebre.

Aquests quatre anys han arruïnat la confiança de molts ciutadans en la política. Els posicionaments comunicatius sense continuïtat en una acció positiva han desencisat molta gent.

La responsabilitat política no consisteix a publicitar posicions amb l’única voluntat de ser aplaudits o d’augmentar els “m’agrada” als comptes oficials de les xarxes.

La responsabilitat política exigeix el valor de dir la veritat davant les dificultats del país, assumint el risc de desagradar.

Aquesta exigència fa la diferència entre un veritable partit de govern i una coalició d’interessos que busca mantenir-se al poder, amagant informació cabdal sobre les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Una coalició d’interessos preocupada per salvar els llocs, les cadires, dels estómacs agraïts sense preocupar-se de buscar solucions per a Andorra.

En la seva presentació pública de candidats, diumenge al vespre, Espot ja va ensenyar la seva obsessió.

A falta d’idees i projectes –o del coratge per defensar-los noblement– vol magnificar el rival com a amenaça, invitant la gent a votar en contra més que a favor. És un vell i reiterat recurs de la política –signe d’inseguretat en les pròpies forces– que s’accelera en un moment en què la multiplicació d’actors en l’escena electoral fa més difícil trobar espais de confortabilitat sobre els quals consolidar el vot i obliga als desaires permanents amb els sectors propers –els liberals– amb qui s’haurà d’acabar traçant aliances.

Quin contrast, quina diferència, amb la compareixença de premsa que vam fer els presidents del PS i de Progressistes-SDP el passat 26 de gener per anunciar l’aliança socialdemòcrata.

Nosaltres vam dir ben clar que l’aliança no es constituïa per anar contra Espot, ni DA, sinó a favor del país, però diumenge passat el candidat Xavier Espot va començar llançant-nos un devessall d’improperis. Està massa neguitós. La coalició d’interessos que encapçala se sent propietària per delegació de la gestió del país: només “ells” poden governar Andorra.

Doncs mirin, per molt que ens falti al respecte el candidat sortint, els Progressistes continuarem defensant que cal teixir acords transversals i concretar un gran pacte de país. Deixem a DA tota la feina de trencar ponts perquè en això sí que són uns bons especialistes.

Aquesta gent es resisteixen a assumir alguna responsabilitat per les seves accions dels darrers quatre anys i prefereixen culpar els altres.

Hem, doncs, d’anar a la font de l’ètica i la responsabilitat per buscar el redreçament necessari. Les nostres propostes progressistes al servei d’Andorra van adreçades a treballar per un país obert, tolerant i progressista. La democràcia no és la majoria agafant el control de la minoria i dient-li què pensar, com menjar i què fer.

L’Andorra que defensem és democràtica, tolerant, pluralista, respectuosa amb les minories.

L’aliança socialdemòcrata és una aliança pel futur, per un futur possible.