Soc fill d’Encamp, visc a Encamp i avui faré un resum de com estem d’encantats els que hi vivim.

Al Pas de la Casa és massa la seguretat i la quantitat de patrulles de policia que hi ha. A més, els agents treballen en òptimes condicions laborals i mai estan en risc.

No cal tanta seguretat doncs si pràcticament no n’hi ha baralles, al marge de fets puntuals sense rellevància com els darrers que s’han publicat en diferents mitjans de comunicació:

-Dos detinguts al Pas de la Casa per una baralla.

-Tres detinguts per una batussa amb armes blanques.

-Detinguts tres homes com a presumptes autors d’un delicte contra la seguretat col·lectiva… i més i més notícies com aquestes.

Els robatoris són de poca importància i els botiguers aprofiten per fer canvis d’estocs i renovar gènere, s’han acostumat i ho han normalitzat sense fer soroll.

La festa nocturna és el top dels tops gràcies a les inversions publicitàries de grans campanyes fetes des d’Andorra Turisme. Per tot el país s’indica la direcció del Pas de la Casa i d’Encamp, i si ens queixem és perquè queixar-nos és gratuït.

La inversió feta per als turistes francesos en festivals de música de qualitat al Pas de la Casa i Encamp és simplement excepcional, tenint en compte que estan al mateix nivell que la inversió feta en la capital amb el Cirque du Soleil o amb els festivals musicals.

Els accessos per entrar i sortir des de França són molt còmodes, ràpids i, el que és més important, no hi ha cues. S’ha fet una inversió espectacular en tot allò relacionat amb els accessos des de França i els conductors no en pateixen mai.

Són els turistes que gasten poca paciència i s’enfaden, amb la quantitat de coses que podrien fer mentre estan dins del cotxe. Però prefereixen tocar el clàxon i empipar-se quan podrien aprofitar per llegir, jugar a les cartes o al parxís en família.

El súper túnel d’accés des del Pas de la Casa a Encamp, al que se li ha renovat la concessió sense gaires manies ni explicacions públiques és un luxe. Ben il·luminat, amb un manteniment excel·lent, vaja, que és l’enveja de tot Europa. El preu és un regal, quelcom simbòlic, cues per entrar i sortir de la quantitat de persones que el fan servir… Els habitants encampadans que treballen al Pas de la Casa i pugen i baixen el paguen perquè el troben tan econòmic que no els hi dol, una alegria de despesa tal i com està l’economia. I el que no en fa ús és perquè prefereix fer despesa en benzina o gaudir del paisatge.

I el transport públic, impecable, inclús el ministre Gallardo va pujar un dia per poder comprovar en persona, com de bé parlaven els usuaris del transport públic del Pas de la Casa. Encara que justament aquell dia va tenir la mala sort de presenciar un caos total i ell mateix va haver de posar-se davant d’un autobús per posar-hi ordre… però res, va ser quelcom puntual i pura coincidència d’aquell dia que ell va pujar.

Allò que diuen de risc d’allaus al Pas de la Casa no existeix, cap ni un, ni mig. És que també en som patidors de mena, que no n’hi ha de riscos, tranquils! I si mai passés alguna cosa… doncs ja es farà.

A Encamp estem desesperats amb tants turistes que tenim, no podem més. La raó és que Encamp està tan ben promocionada que és massa el volum de feina que tenen els comerciants, cues a les portes dels establiments, i per les voreres no s’hi pot ni caminar de tants visitants que tenim.

Cal felicitar l’ideòleg de replicar al centre del poble el ‘DragonKhan’ perquè els conductors que circulen per l’avinguda Joan Martí direcció Andorra la Vella estan encantats. És l’atracció de la que més es parla, una muntanya russa que és totalment gratuïta. És que la gent es queixa per avorriment i per vici perquè a qui pot molestar saltar i votar dins del seu cotxe?

Demanem respectuosament que es pari ja de fer tantíssima promoció de la parròquia d’Encamp i del Pas de la Casa, que es deixi d’invertir tants diners en nosaltres. No cal, perquè estem desbordats de feina i volem descansar.

Sort hem tingut d’un ministre i consellers encampadans que han estat treballant quatre anys per la parròquia, sinó estaríem sense ningú que se’n recordés de nosaltres.

Que a Encamp, tot i ser rei en carnaval, no tot s’hi val. I el Pas de la Casa encara és un important motor de l’economia del país, tot i que no sempre ho volen recordar.

La ironia per escriure un article sempre és benvinguda, però la crua realitat que patim a Encamp i al Pas de la Casa és dura i difícil.

Els progressistes parlem clar i volem un canvi.