L’excap de Govern Jaume Bartumeu va proposar ahir que el Banc de França sigui el prestador de darrera instància del sistema financer andorrà. «També podria ser el Banc d’Espanya, però tenint en compte el vincle entre el cap de l’Estat francès i el cap de l’Estat andorrà, pensem que el Banc de França seria millor», va apuntar Bartumeu en la presentació del primer quadern que el Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (Ceres) ha publicat sobre El futur de la banca andorrana. Apunts pel canvi de model (2009-2021).
I és que segons Bartumeu, el Govern actual hauria de «millorar la seva aproximació al dossier europeu», ja que en l’acord monetari que ell mateix va negociar amb la Unió Europea (UE) fa una dècada no es contempla la possibilitat que el Banc Central Europeu (BCE) sigui el prestador de darrera instància del Principat, tal com proposa l’Executiu de Xavier Espot a través de l’acord d’associació. «Em sembla una temeritat insinuar aquesta possibilitat», va etzibar Bartumeu, que va recordar que aquest dret és reserva únicament per als Estats membres.
Ara bé, què guanyaria França convertint-se en el prestador d’Andorra? «Sincerament, res», va reconèixer l’excap de Govern, tot apuntant, però, que el país veí del nord ja exerceix aquesta funció amb Mònaco i que, al cap i a la fi, li interessa que a les seves fronteres hi hagi «pau i tranquil·litat» com les que hi ha al Principat. A més, va considerar que «hem de mantenir un equilibri» amb els països de l’entorn i «en lloc d’anar-nos-en sempre cap avall podríem anar una mica cap amunt» i es va mostrar convençut que França accediria a «ajudar-nos», perquè «tothom recorda el discurs espectacular de Macron [a la plaça del Poble el 2019] de voluntat de mantenir una bona relació».
Entre fusió i monopoli
Quant a les fusions bancàries anunciades en les últimes setmanes al país, Bartumeu va reconèixer no ser-ne partidari, si bé és una «tendència generalitzada» a Europa. «No soc contrari a una concentració bancària amb la condició que si ens quedem amb tres bancs i ens posem el barret de consumidor, com ho som tots els ciutadans, no ens acabem trobant amb un monopoli», va etzibar.
Tot i això, en relació amb la compra de Vall Banc per part de Crèdit Andorrà concretament, va destacar que «jo no em vull precipitar com ho ha fet Espot, i donar per fet una adquisició que l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) encara no ha autoritzat». En qualsevol cas, i quan això passi, Bartumeu va recomanar llegir el darrer informe publicat pel Fons Monetari Internacional (FMI), adjunt en el quadern, en què es deixen anar dubtes sobre si aquesta aliança «podrà arribar a resoldre eventuals situacions complexes que visqui l’entitat», ja que l’ens demana vetllar pel manteniment de la liquiditat i avaluar les reserves de capital, a més de recomanar l’elaboració d’estadístiques seguint els estàndards internacionals.
En aquest sentit, va assegurar que el que més el preocupa, més enllà de la possible pèrdua de beneficis, és la caiguda de personal qualificat i competència.
Finalment, va defensar la transparència en el procés de canvi de model del sector i va exigir un debat públic, ja que «sembla que molesti plantejar aquestes qüestions» com si «hi hagués un secret bancari sobre cap a on ha d’anar i com s’ha d’evolucionar». D’altra banda, un sector «essencial» per a l’economia, que representa el 20% del PIB i acull el 5% dels treballadors del país, va admetre Bartumeu.
