L’ex cap de Govern Jaume Bartumeu ha volgut llançar l’alarma sobre els importants riscos que, de cara al futur, han d’afrontar els bancs. En aquest sentit, i després de recordar que els beneficis del sector han anat caient des del 2016, ha apuntat que els principals reptes a solucionar són el reforçament del capital de les entitats i la mancança d’un prestador de darrera instància.
Aquests problemes, avisa, no es resoldran amb les operacions ara en curs: l’absorció de BancSabadell i Vall Banc per MoraBanc i Crèdit Andorrà respectivament.
Així ho ha indicat durant la presentació del quadern ‘El futur de la banca andorrana – apunts al canvi de model (2009-2021)’ editat pel Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (CERES) que lidera qui fou màxim responsable governamental entre 2009 i 2011. La publicació recull diversos documents sobre el futur del sector que posen en relleu els reptes que ha d’afrontar. Un d’ells, indicat tant pel Fons Monetari Internacional (FMI) com pels assessors Xavier Segura i Ferran Sicart seria la mancança d’un prestador de darrera instància.
Sobre aquest punt, Bartumeu s’ha mostrat crític amb la intenció del Govern d’intentar que aquest paper l’agafi el Banc Central Europeu (BCE), aspecte que es voldria negociar en el marc de l’acord d’associació. “Necessita millorar en la seva aproximació al dossier; el BCE només dona cobertura als països membres. L’acord monetari no obre aquesta possibilitat i desconec que hi hagi cap document que permeti ni tan sols insinuar que per la via del d’associació es pot arribar a això. Insinuar-ho em sembla una temeritat”, ha comentat. Al seu entendre, la sortida seria una altra.
“Nosaltres defensem que el prestador de darrera instància hauria de ser el Banc de França. També podria ser el d’Espanya, però entenem que per motius diversos, començant per la relació amb el cap d’Estat francès seria millor”, ha indicat. Es tracta, ha volgut recordar, d’un paper que l’entitat gal·la ja fa amb el sector a Mònaco.
Per part de l’organisme internacional, a més, en un informe del 2019 s’indicava la necessitat de “consolidar” les entitats. I, sobretot, de garantir la seva liquiditat i que puguin complir els nous criteris de capital que marquen, a partir del 2022, les noves normatives en la matèria. En aquest sentit, ha lamentat que d’aquesta advertència “el Govern l’únic que digués fos que s’aprovava amb nota”.
Són problemes que, al seu entendre, no trobaran una solució completa, ni de lluny, un cop es culminin les operacions en marxa al sector: la compra de BancSabadell per part de MoraBanc i la de Vall Banc per Crèdit Andorrà. “Ho pot alleugerir i esmenar lleugerament, però no es resol el problema”, ha apuntat.
Així, posant l’exemple de Crèdit, ha indicat que amb l’operació que li permetrà adquirir l’entitat sorgida de la reconversió de l’antiga BPA, “presentarà una foto més bonica dels fons propis que tingui”, però “no sé, llegint l’informe de l’FMI, si això solucionarà les eventuals situacions complexes que tingui l’entitat”. En aquest sentit, ha indicat que “un problema que tenim és que la caiguda dels beneficis no comporta una caiguda del personal que tenim i que, mentre no tinguem un prestador de darrera instància, estarem angoixats”.
Sobre aquest tipus d’operacions, ha remarcat que “no són una circumstància que es doni només a Andorra” sinó que “hi ha una tendència al mercat internacional i europeu”. Per tant, ha apuntat que “no sóc contrari a una concentració, però amb una condició: si ens quedem amb tres bancs i ens posem el barret de consumidor de serveis, el principi de competència es va reduint i no ens hauríem de trobar en un monopoli”.
A l’hora de desgranar les conclusions de l’estudi publicat, qui fou cap de Govern entre 2009 i 2011 ha deixat clar que “defensem la consolidació d’un sector financer potent, solvent i innovador, però això no es pot fer sense un debat públic amb llum i taquígrafs”. També ha posat en relleu que “el matalàs de capital de les entitats ha de ser més consistent” i, ja vinculat als efectes de la pandèmia, ha recordat que “ens calen pilars per redreçar la situació econòmica i la banca n’és un essencial”. Justament per això ha lamentat que “sembla que molesti plantejar aquestes qüestions”.
Bartumeu ha denunciat també “el nou secret bancari” amb el qual s’està abordant un tema que, al seu entendre, requeriria “llum i taquígrafs” i un “debat públic”. Un exemple l’ha posat revelant que “el 2019 l’Associació de Bancs va enviar un document a Govern on manifestava la seva oposició a la possibilitat que entitats de la Unió Europea poguessin prestar serveis a Andorra des de fora”. Ho va fer “amb gran sigil i discreció” i ha apuntat que “ara, l’executiu deu estar mantenint converses a Brussel·les sobre la base del que demana el sector però que no s’ha atrevit a explicitar públicament”.
