L’11 de març del 2020, amb les companyes Laia Moliné, Elisabet Zoppetti i Cristina Montolio manifestàvem a la premsa el nostre neguit per la proposta del Govern d’impulsar el cultiu de cànnabis terapèutic.

Continuem pensant que passar del cultiu del tabac al del cànnabis és una aberració. Preocupa tornar a llegir en premsa, el 25 de juny del 2021, que “el Govern impulsa una prova pilot per avaluar la viabilitat del cultiu de cànnabis per a ús medicinal”

Els impulsors privats del projecte sembla que volen la promoció d’una llei “mèdica” en una segona fase de la iniciativa, com si fos quelcom normal. Hi ha una contradicció de l’Executiu. Per una banda, afirma que vol afrontar la problemàtica dels joves i menors amb addiccions i anuncia un reforç policial als entorns dels centres escolars i un nou impuls al Pla nacional contra les drogodependències, de l’altra vol permetre a empreses privades lucrar-se amb el cultiu de cànnabis.

El Govern té la voluntat de donar solució al greu problema que té actualment el país pel que fa a temes d’addiccions. No fa gaire presentaven l’esborrany de nou Pla nacional contra les drogodependències, i ho aplaudim. Però als progressistes ens sobta aquesta contradicció.

No ens convenç l’excusa que el cànnabis serà terapèutic, doncs el missatge que reben els nostres joves és tòxic. Per una banda els diuen que és dolent i per una altra llegeixen que és beneficiós en alguns contextos. Al país creix el nombre d’adolescents addictes al cànnabis, i no ho diem els Progressistes, ho diu l’UCA, que està desbordada per manca de recursos i la crescuda del problema.

Es parla d’un projecte ambiciós amb el nou Pla de salut mental que està a portes de fer-se públic. Estem expectants per poder saber quan serà una realitat.

Un pla que fa anys es reclama i felicitem que el ministre actual de Salut per fi comencés a fer quelcom perquè avancés. Esperem poder saber què diu l’esborrany i quina serà la línia de treball que seguiran per fer un pla definitiu.

Hi ha problemes greus de salut mental relacionats directament amb el consum del cànnabis, amb l’addicció al cànnabis.

Cal més policia amb recursos per fer batudes i poder frenar la xacra que està castigant els joves del país amb aquesta droga.

Per això el Govern no pot impulsar el cultiu sense adonar-se que serà una patata calenta per a Interior.

Fa mesos la nostra companya Elisabet Zoppetti va recordar les disposicions de l’article 285 del Codi Penal en relació amb la fabricació, transport i possessió de substàncies estupefaents, i es va mostrar crítica amb el “silenci” de l’Executiu davant una necessària modificació d’aquesta norma general abans que es pugui cultivar cànnabis amb fins terapèutics.

Els progressistes entenem que cal una alternativa al cultiu del tabac, però aquesta alternativa no pot anar en detriment de la salut física i mental de la ciutadania. La nostra consellera comunal ordinenca, Cristina Montolio, ha declarat que caldria valorar retornar al cultiu i conreu, aprofitar per reactivar-lo i donar al país autonomia en aquest sentit, crear llocs de treball, i així donar una sortida laboral als joves. No oblidem que hi ha escoles agrícoles per als joves que tenen ganes de formar-se en aquest àmbit, doncs hi veuen una sortida per al seu futur laboral.

Jo mateix, en una etapa professional anterior, vaig conèixer en primera línia de foc, en qualitat d’agent de policia amb un gos especialitzat en el descobriment de cànnabis ocult en vehicles, o amagat per persones, la gran perillositat per a la salut i l’educació de la nostra població juvenil d’aquest producte.

A quins particulars volen beneficiar amb aquestes “proves pilot” per conrear cànnabis al país?

Ja n’hi ha prou d’idees estrafolàries que alguns consideren modernes. Unes idees que no fan més que crispar els ànims de les famílies que pateixen greus problemes per culpa del cànnabis.

No volem cap legalització de la droga, ni directa ni indirecta.