Editorial

L’opacitat amb què s’ha mogut el Govern al llarg de tota la legislatura pel que fa als contactes amb l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), treballant sempre d’esquena al Consell General, era difícilment resoluble en tan sols un dia.

Però el cap de l’Executiu, Albert Pintat, ho va intentar ahir, en l’última oportunitat que tenia per fer-ho. Durant la que va ser la darrera sessió de la cambra de la legislatura actual, i com era el seu deure -malgrat que no ho han tingut mai en compte ni ell ni els successius ministres d’Afers Exteriors, primer Juli Minoves i després Meritxell Mateu-, va informar els parlamentaris sobre els passos seguits en aquest àmbit. El cert, però, és que, malgrat l’expectació creada els dies previs, poques novetats es van donar a conèixer i tampoc no es va revelar cap secret que, com s’ha afirmat en algunes ocasions, pogués posar en perill les negociacions en curs. Pintat bàsicament es va limitar a reiterar que el procés que es va iniciar el 2005 és el camí correcte perquè Andorra pugui sortir finalment de la llista de paradisos fiscals i a explicar el calendari de trobades previst per als propers dos mesos, abans de la ja famosa reunió del G-20. El pitjor de tot plegat és que el cap de Govern s’entesta a continuar pensant que s’ha fet el que calia per deixar de ser una plaça financera opaca, quan, malauradament, la percepció que tenen els nostres veïns és totalment la contrària.