Emili Bella

El 2005, el Partit Liberal (PLA) va perdre la majoria absoluta. Ara es donen les condicions per a l’alternança?
-«El canvi no solament és necessari, sinó que és possible. Les condicions es donen perquè hi ha un esgotament del cicle liberal, una crisi forta de la mateixa opció política liberal conservadora. El cap de govern sortint és molt contestat dins les pròpies files, i això genera un argument suplementari. D’altra banda, la percepció que nosaltres som l’alternativa i estem preparats per governar, aquests tres últims anys ha anat creixent. S’hi afegeixen la crisi econòmica, que en part es deriva de la falta de previsió política del Partit Liberal, i la necessària modernització del país.»

-Andorra camina prou ràpidament cap a la Unió Europea?
-«Dissortadament, anem a pas de tortuga. Hem de forçar el ritme i tancar un acord d’associació. Paradoxalment, el ministre d’Afers Estrangers del govern liberal ha vingut a la nostra i ha dit que cal un acord d’associació, i ha criticat l’acord de cooperació que han defensat a Brussel·les dient que és buit de contingut i d’aplicacions pràctiques concretes. Si no anem més ràpid, tindrem molts problemes.»

-Abans cal sortir de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE?
-«Això es pot fer parallelament, l’acord d’associació i la reforma tributària per sortir de les llistes i fer, per exemple, convenis de doble imposició. Amb el sistema tributari actual no hi ha conveni de doble imposició possible, perquè d’una banda, que és la nostra, no hi ha aquesta imposició sobre els rendiments del treball personal ni sobre els beneficis de les empreses. Volem la reforma fiscal, no per castigar l’empresari, sinó per ajudar-lo a poder treballar des d’Andorra cap a Europa. Per això fa falta l’acord d’associació i la reforma tributària.»

-El PLA deia el 2005 que si el PS guanyava Andorra deixaria de ser un coprincipat. És cert?

-«No. No ens plantegem canviar la Constitució. Els coprínceps estan en aquella famosa definició constitucional internacional de regnar però no governar, semblant al rei d’Espanya. El PLA acostuma cada vegada que s’acosten les eleccions a anar a buscar el vot de la por, com acostuma a fer la dreta arreu.»

-L’avortament podria provocar una crisi institucional?
-«Pot provocar tensions entre la voluntat del poble andorrà expressada en el Consell General i un dels dos coprínceps, el bisbe. Nosaltres no podem renunciar a la despenalització de l’avortament, i no hi renunciem. Andorra és un dels pocs països d’Europa que mantenen una penalització de l’avortament. No som un partit avortista, ni defensem l’avortament, al contrari, defensem la família, però no podem acceptar que l’any 2009 a Andorra estigui penalitzat. Això no ha de comportar una crisi institucional. En tot cas, cada institució no dubto que actuarà responsablement. Aquest és un tema que tenim parlat. Tenim oberta una línia de diàleg. Entenem la seva qüestió de consciència i ells també entenen que no podem renunciar a uns valors irrenunciables. El partit lliberal, que té molt poc de lliberal i aquest n’és un bon exemple, ha renunciat a uns valors a què un partit lliberal europeu no renunciaria mai, com és la despenalització de l’avortament.»

-I si les posicions s’enroquen?
-«La hipòtesi d’un enfrontament radical per aquesta qüestió, no me la plantejo, però si arribés el cas, hi ha instruments per mirar-ho. L’article 45.3 de la Constitució estableix un mecanisme que podria permetre resoldre la qüestió si els coprínceps ho volguessin: que una llei sigui publicada amb la signatura d’un sol copríncep si l’altre considera que no l’ha de publicar. Hi ha un precedent, de 1995, quan el copríncep bisbe no va signar la llei de matrimoni civil i divorci, vigent des d’aleshores amb la signatura única de Jaques Chirac.»

-El PS aposta per rebaixar els anys de residència de vint a deu per obtenir la nacionalitat. Vist des d’aquí, pot continuar semblant molt.
-«El principi de la naturalització va ser introduït per primera vegada a la Constitució el 1993. La possibilitat d’aconseguir la nacionalitat amb els anys de residència no existia si no hi havia un matrimoni. Els vint anys són un escàndol, i nosaltres els volem reduir a la meitat. Hi ha una resistència molt important de l’Andorra tradicional, i a aquesta resistència de mentalitat, o sociològica, s’hi afegeix la política del sector conservador, que, com més s’obre el ventall de la nacionalitat, més electors hi haurà i menys control tindran sobre l’electorat. Es pressuposa que el nou electorat té tendència a votar pel canvi. Però estic d’acord que amb una mentalitat europea són molts anys. Hem mirat de recollir el que deia un conveni del Consell d’Europa, que situava com a topall màxim els deu anys.»

-El Consell Andorrà de l’Audiovisual ha de desaparèixer o n’hi ha prou amb una reformulació?
-«Ha de desaparèixer. S’ha de fer tornar la pluralitat als mitjans audiovisuals públics. Actualment és un escàndol de manipulació més enllà del que és raonable, entenent per raonable que tot govern per lògica institucional i control polític indirecte sempre té tendència a sortir més que l’oposició als mitjans públics. A Andorra hem arribat a uns nivells que a la facultat de periodisme podrien ser analitzats en alguna tesi doctoral. El volem suprimir, és una institució que no serveix estrictament per a res i voldríem introduir un mínim control parlamentari. D’altra banda, pretendre que des d’Andorra es pot fer una televisió nacional, és una utopia que a més és ruïnosa des del punt de vista econòmic. Hem de fer una televisió local amb uns mitjans informatius i reproduir alguns programes de contingut cultural, però no tenim diners ni mitjans ni capacitat per fer una televisió que sempre acabarà sent igual de provinciana però que a més serà una ruïna, com ara.