L’aplicació de la recent aprovada Llei qualificada de relacions laborals està comportant acomiadaments. Així ho creu i ho denuncia Progressistes-SDP, qui posa sobre la taula que un mes després de la posada en marxa del text legislatiu “es comencen a veure les conseqüències” que el partit liderat per Jaume Bartumeu ja havia denunciat en seu parlamentària com l’abaratiment de l’acomiadament, unes indemnitzacions més baixes i la conseqüent pèrdua de poder adquisitiu per la ciutadania.

Concretament l’exconseller general, Víctor Naudi, ha afirmat que “algunes entitats bancàries han esperat per aprimar la seva plantilla de treballadors” a l’entrada en vigor de la nova llei, una conseqüència “nefasta”. Una llei que va provocar una multitudinària concentració al carrer  i que va trobar una forta oposició parlamentària amb PS, SDP i la consellera independent, Sílvia Bonet.

Naudi ha al·legat la reducció de plantilla de la banca sota l’argumentació que està en boca de tots però que ningú vol confirmar: la fusió bancària. “Si la banca vol sortir a l’exterior necessita una capacitat major de la que tenen ara, és un plantejament que ve de lluny i tot apunta que es pot produir”, ha recordat.

Fruit d’aquesta fusió, Naudi es mostra convençut que es reduiran plantilles gràcies a la nova llei amb les conseqüències sobre les famílies i el consum intern del país que això pot suposar. La denuncia, però, no només és sobre el sector bancari sinó sobre tot el sector privat del país.

“Hi ha empreses que ho estan passant malament i segur que gràcies a la llei aprofitaran per reduir plantilla”, ha apuntat.

Un altre efecte del nou text legislatiu laboral és la limitació de cobrar la nòmina exclusivament a través de domiciliació bancària, com així ho recull l’article 77 de la llei. Un fet que, segons han pogut constatar des de les files progressistes, està provocant dificultats als temporers i a l’empresa alhora de cobrar les mensualitats ja que molts d’ells no disposen de compte bancari i fins ara cobraven en metàl·lic o a través de xec.

És per això que Naudi ha denunciat que les seqüeles de la nova llei són fruit “d’una mala manera de legislar del Govern de DA” i pel fet que el text és “còpia de la llei laboral espanyola” que no té en compte les especificitats andorranes.

Un salari mínim de 1.266 euros

En vista a la situació, el cap de llista pels progressistes, Josep Roig, ha començat a desgranar alguns dels punts més destacats del programa electoral que es centrarà en aconseguir “unes condicions dignes pels treballadors del país”.

És per això que SDP no vol sentir a parlar de cap altra mesura que no sigui la d’incrementar el salari mínim fins a situar-lo l’any que ve al 60% respecte al salari mitjà, una demanda que expressa la carta social europea i que actualment no es compleix. Actualment el salari mitjà es situa en 2.111 euros i el mínim en 1.033 euros. Si s’aconseguís aplicar la mesura que demana Roig el salari mínim s’hauria d’incrementar fins als 1.266 euros.

També proposa derogar les principals retallades que inclou, precisament, la llei laboral i ha posat com a exemple la reducció del preavís per acomiadament, el descans entre jornades laborals i l’abaratiment de les hores extraordinàries.

També ha posat sobre la taula la necessitat de conciliar la vida familiar i laboral o la garantia de la igualtat salarial entre dones i homes, unes mesures que no ha volgut concretar a l’espera de la campanya electoral.

Precisament en aquest últim punt, Roig ha destacat que donen ple suport a la manifestació convocada per Stop Violències i Acció Feminista per aquest divendres 8 de març, com també ha expressat el PS. El candidat de Progressistes-SDP ha explicat que estan en converses amb l’organització de l’acte perquè una afiliada progressista també pugui llegir un manifest.

Finalment, de cara a l’escenari postelectoral tant Roig com Naudi no s’han volgut mullar i han apuntat que es podran posicionar sobre quines formacions els desperten més afinitat un cop s’hagin llegit els programes electorals. Tot i això, han apuntat que la “situació del país és tan dramàtica” que cal buscar, sigui o no sigui necessari, pactes d’estat i de consens per reimpulsar l’economia del país.