Les notícies realment importants ens les amaguen. O si més no, les dissimulen, les maquillen i les envien a les darreres pàgines dels diaris.

Per exemple, el 4 d’octubre passat, a La Vanguardia, pàgina 34, a l’esquerra, sota una intranscendent notícia de societat, es publicava un quart de pàgina amb la notícia que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) havia revelat sis emplaçaments a Espanya amb contaminació radioactiva.

El diari, però, s’apressava a rebaixar l’impacte d’aquesta revelació. Mirant de treure ferro a un fet molt greu, pel perill que comporta per a la salut, el subtítol ressaltava que el CSN assenyalava que no es podia parlar de zones contaminades en sentit estricte per manca de normativa.

A més d’estimar que no hi havia “risc radiològic signi- ficatiu”. Per tant, tot i haver- hi contaminació radioactiva, per als espanyols un indret radioactiu no és una zona contaminada si no hi ha un reglament que ho contempli.

Malgrat ser punts negres contaminats per una activitat humana irresponsable. Quin desastre! Aquests intents d’eludir l’obligació periodística d’informar honestament, no són exclusius dels mitjans de comunicació de masses.

Tot sovint els podem trobar en les respostes que el govern de DA envia al Consell General, en compliment de l’impuls i control de l’acció política del Govern.

Per exemple, el 8 d’octubre, en una resposta escrita relativa a la quantitat de residus incinerats a la Comella, es fa servir una giragonsa literària. Com el comunicat del CSN espanyol abans esmentat, el Govern de DA estima que a Andorra no es fa incineració, perquè es fa una valoració energètica dels residus.

Però crida l’atenció que a continuació, el mateix Govern afirma que la incineració de residus sense aprofitament energètic es considera una gestió menys eficient. Ergo s’incinera.

Una nova resposta clorofòrmica, doncs, que ens transporta fins a Costa d’Ivori, on a finals dels anys vuitanta l’evocació de la SIDA va ser prohibida pel seu govern. Aquí s’està fent amb la incineració.

Com cap altre tema que afecti la salut, ni la contaminació radioactiva, ni la incineració de residus, ni la SIDA, haurien de ser un tema polític.

És un tema científic, multidisciplinari i social l’objectiu del qual és la salut de la població.