R. de C.
El cap de Govern del Principat, Albert Pintat, va mantenir la setmana passada una trobada amb el comissari europeu d’Afers Monetaris, Joaquín Almunia, en un intent desesperat de donar credibilitat davant les institucions europees al desplegament legislatiu que està duent a terme el seu Govern per complir els criteris que marca l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) perquè Andorra deixi de ser considerada un paradís fiscal.
És a dir, el que no ha aconseguit en tota una legislatura, intenta disfressar-ho a les acaballes.
El contingut de la trobada amb Almunia no ha transcendit als mitjans; només s’ha publicat allò que el mateix cap de Govern ha explicat des del seu punt de vista. Segons Pintat, la trobada va servir per fer un repàs dels canvis legislatius que està impulsant el Govern en l’economia andorrana, una reforma que afecta «el sistema fiscal, les societats i el sistema bancari». A més, segons el dirigent liberal, Andorra està en plena fase de «discussió per homologar el seu model» amb la intenció d’arribar a convenis per evitar la doble imposició amb intercanvi d’informació d’acord amb les normes i criteris de l’OCDE. Per aquest motiu, Albert Pintat explica a tort i a dret que es reuneix amb els responsables polítics i econòmics dels països veïns, Portugal, Espanya i França, per negociar aquest conveni de no doble imposició.
OPERACIÓ DE MAQUILLATGE
Aquest és el gran engany que Albert Pintat intenta fer quallar entre el món econòmic andorrà. Allò que el cap de Govern està fent en les seves visites -de fet, les va iniciar al passat mes de desembre amb el primer ministre portuguès, José Sócrates- és anar a aquests països a comentar que, quan Andorra hagi fet totes les reformes econòmiques, estarà en disposició de començar a negociar els convenis que evitin la doble imposició, uns convenis que hauran de preveu-re l’intercanvi d’informació. És a dir, això i res és el mateix, ja que ni tan sols som en el preludi d’assolir el que Pintat va venent com a negociacions amb els països veïns per fer els convenis de la no doble imposició. Una operació de maquillatge que serveix a l’actual cap de Govern per vendre davant la societat andorrana que l’Executiu liberal està treballant per sortir de la llista de paradisos fiscals.
«La doble imposició es produeix quan una persona física o jurídica obté uns ingressos en un territori fora del seu país de residència, i aquests ingressos tributen al país de residència i també tributen al país en el qual s’obtenen els ingressos per raó d’uns impostos sobre rendes de no residents.» Això, tan fàcil d’entendre, és molt difícil de dur a la pràctica si abans no hi ha hagut la reforma fiscal necessària perquè Andorra deixi de ser opaca, econòmicament parlant. De fet, Jaume Bartumeu, líder del Partit Socialdemòcrata (PS), i prestigiosos economistes en matèria fiscal que han passat o opinat sobre la situació a Andorra repeteixen una vegada i una altra que «mentre hi hagi opacitat, mai no hi haurà convenis que evitin la doble imposició». Per aquest motiu, l’oposició liderada per Bartumeu ha denunciat constantment que en el menú fiscal andorrà impulsat pels liberals «s’ha començat la casa per la teulada» perquè primer de tot cal definir quin tipus de fiscalitat volem i paral·lelament negociar amb Europa el tipus de relacions que volem establir. El PS sempre ha dit que es tracta d’arribar a un acord d’associació i no de cooperació com actualment pretén el Govern d’Albert Pintat. Amb aquests ingredients, primer els països veïns i després la resta d’Europa ja no veurien Andorra com una amenaça fiscal i un territori que té coses a amagar.
AMENAÇA D’ALEMANYA
La prova que les coses no s’estan fent com caldria és l’amenaça d’Alemanya feta aquesta passada setmana, dos dies abans que Pintat s’entrevistés amb Almunia. El ministre de Finances alemany, Peer Steinbrück, ha amenaçat amb un enduriment de les postures davant de països com Andorra, Mònaco i Liechtenstein que figuren en la llista de paradisos fiscals de l’OCDE. Steinbrück ha fet saber que el seu Govern treballa per pressionar més aquests països, incloent-hi Suïssa. L’objectiu és que les empreses que hagin de fer pagaments a altres empreses establertes a Andorra -i la resta dels països no cooperants- no puguin deduir aquestes despeses sota el concepte de càrregues d’explotació. Això, a la pràctica, significa un bloqueig dels intercanvis comercials dels països afectats, perquè les empreses andorranes queden en una situació molt poc competitiva respecte a la resta. No és estrany que, després d’aquesta notícia, Albert Pintat corregués a veure’s amb el comissari europeu d’Afers Econòmics, Joaquín Almunia.
Europa, doncs, i sobretot en un moment de crisi globalitzada que s’està vivint, té el punt de mira posat sobre Andorra. Aquest fet no és nou, però la pressió s’intensifica a mesura que passa el temps. Ja el president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, mentre ha estat president de torn de la Unió Europea, va assenyalar fa pocs mesos els paradisos fiscals com a responsables de part de la crisi actual. Cal no oblidar que aquestes declaracions de Sarkozy són paradoxals, tenint en compte que ell és un dels dos coprínceps del Principat d’Andorra, i, per tant, cap d’Estat dels país dels Pirineus.
