Fa temps que escolto i parlo amb molts dels meus veïns, a la zona de Ciutat de Valls, i molts dies les converses giren entorn de la situació de degradació i abandó que detectem al nostre barri. El darrer exemple el vam viure amb l’ensurt viscut a la zona del rec, amb el despreniment de roques.

Afortunadament, no vam haver de lamentar cap dany personal, però sentir que ara es digui que era una situació “previsible” encara genera més indignació pel fet que no es prenguessin prèviament mesures.

I aquest enuig encara creix més quan girem la vista cap a l’avinguda Meritxell, que ara, amb les obres, sembla una autèntica gimcana diària per poder caminar-hi.

Milions d’euros gastats en aquest projecte, no nego que important, però el cost del qual s’ha elevat en excés bàsicament per la velocitat amb què es volia tenir enllestit. I, en canvi, passat el Comú, arribats a l’avinguda Príncep Benlloch o a Ciutat de Valls, res.

Des de la majoria s’omplen la boca parlant de la necessitat d’embellir la capital, però, per a ells, quina és la capital? Per a quines zones es fan obres i es gasten tants milions?

Doncs, veient les actuacions del Comú, queda clar que, bàsicament, per als turistes.

En canvi, els barris on viu la gent que ha fet gran Andorra, on resideixen els treballadors i moltes de les primeres persones que van arribar al país, no tenen tanta sort.

Al contrari, hem de suportar forats a l’asfalt de les calçades, voravies trencades i totalment abandonades –algunes, si n’hi ha, de com a molt 30 centímetres–, pilones tombades, zones com ara el carrer Bonavista o el de Ciutat de Valls on no hi ha cap seguretat per als vianants i on els nens que surten de col·legi han de baixar pel mig de la carretera…

El nombre de situacions indignes és enorme i inclou també el risc d’esllavissades –comprovat diumenge– a zones per on passegen nens, adolescents i gent gran.

I el pitjor és sentir, quan t’apropes al Comú a queixar-te, a advertir-los de la situació, la seva resposta: “L’avinguda Meritxell és prioritària. Heu de tenir paciència”. Es comenta tota sola, oi?

On està el dret dels ciutadans d’aquest barri a tenir garantida la seguretat viària? Actualment, queda clar, és inexistent. Quan vindrà el Comú a arreglar els carrers de la nostra capital –perquè també ho som, de capital?

Per culpa del seu actual estat d’abandó, ja s’han viscut diversos accidents de vianants. El pitjor de tot és veure com alguns veïns comencem a tenir la sensació que no se’ns escolta i que reclamar no serveix de res perquè, al cap i a la fi, nosaltres no som turistes. Davant això, jo em rebel·lo i tinc clar que hem de queixar-nos encara més perquè tenim la raó.

És vergonyós que el nostre Comú no vulgui invertir en la nostra seguretat.

Des d’aquí aprofito per fer una demanda clara als cònsols d’Andorra la Vella. Vinguin a caminar als nostres carrers, vinguin a fer servir les nostres voravies i pateixin personalment el que vivim cada dia els veïns d’aquestes zones apartades i abandonades perquè no tenim turistes.

I que, un cop feta aquesta visita, em responguin. On és el nostre dret a viure dignament al nostre barri? Com pot ser que hi hagi persones que, fins i tot, si volen sortir de casa seva, han de demanar ajuda a altres veïns?