El projecte The Cloud, en la seva concepció, complia tres premisses –negatives– que no són fàcils de conjugar:

1.- Era un mal projecte per a Andorra Telecom, dins de la seva estratègia de diversificar i aconseguir una major independència dels ingressos del roaming que els propers anys es veurà reduït. Els costos de construcció i manteniment del projecte comprometien una bona part de les seves reserves i disminuïen notablement la seva capacitat d’inversió en la millora tecnològica futura de la companyia. A més el pla de negoci de mínims que es va presentar posava molt en dubte la viabilitat econòmica a curt i mig termini del projecte i tenia tots els senyals per esdevenir un pou molt profund per a les finances d’Andorra Telecom. Començant per enderrocar part del seu patrimoni immobiliari i passar a pagar lloguers de manera indefinida per les seves oficines.

2.- Era un mal projecte per a Andorra la Vella, ja que creava un mur arquitectònic de notables dimensions que amenaçava de bunqueritzar i aïllar encara més la zona de Riberaygua i Prada Ramon, disminuint el ja molt feble flux de visitants provinents de l’eix Meritxell-Carlemany que transiten cap aquesta zona. A més, l’extensa durada prevista de l’obra, accentuada pels retards en la definició del projecte, ja ha tingut un efecte de repulsió que ha contribuït a la notable baixada de trànsit cap a les zones adjacents on havia d’aixecar-se The Cloud.

3.- I era un mal projecte per a Andorra, ja que la construcció d’un edifici singular no era, ni ha sigut mai un atractiu i encara mai un atractiu per a empreses siguin tecnològiques o no. La prova és que mai s’han definit els usos definitius de The Cloud i mai s’ha sabut de cap empresa que tingués la intenció d’instal·lar-s’hi. Ni galeria comercial de luxe, ni seu d’empreses tecnològiques, ni restaurant-mirador, ni museu, ni casino.

The Cloud ha estat sempre un núvol de fum del que mai ha sorgit res de concret i que ara, a la vista del resultat, perjudica notablement la imatge d’Andorra justament davant d’aquestes empreses que un dia es va voler atraure i mai s’ha aconseguit per falta de les condicions mínimes necessàries per atraure-les que DA mai ha volgut, o sabut, implementar a Andorra.

Amb aquestes tres premisses juntes en un mateix projecte, ja es veia a venir el resultat que finalment ha esdevingut. Ara el Sr. Martí, el Sr. Torres, el Sr. Ballestà i altres valedors del The Cloud made in DA intenten culpar del fracàs del projecte a les empreses que van tenir el coratge, sinó la gosadia, de presentar-se al concurs per a la construcció de l’estructura.

També volen desviar les seves responsabilitats espolsant-les cap a la oposició, que hauria de donar alternatives als despropòsits i a la disbauxa que ells, i únicament ells, han creat directament, desatenent totes les veus que en el seu moment i durant més de quatre anys han anat avisant-los que The Cloud no era ni bo per a Andorra Telecom, ni per a Andorra la Vella ni per a Andorra.

No cal anar gaire lluny per entendre els motius del fracàs. En una roda de premsa que Víctor Naudi i jo mateix vam fer a finals de juliol del 2015 ja els explicàvem: indefinició absoluta, subestimació dels costos reals, falta de prudència pressupostària i inseguretat jurídica.

Aconsellàvem aleshores de tenir completament definit els usos i continguts d’un hipotètic edifici abans de llançar-se a iniciar qualsevol fase del projecte. Ara, al cap de tres anys justos, els més foscos pronòstics s’han complert:

S’ha escanyat encara més una zona castigada per les polítiques del govern de DA i del Comú d’Andorra la Vella com és Riberaygua i Prada Ramon, on s’ha invertit directament molt menys que en el principal eix comercial. Una zona que han menystingut totes les campanyes turístico-comercials del Sr. Budzaku i el seu ministre de tutela.

Andorra Telecom ha perdut bona part del seu patrimoni immobiliari i està de lloguer, a 8.500 euros al mes fins el 31 de desembre del 2018.

Ara, sense The Cloud a la vista, la renegociació del lloguer pot fins i tot elevar aquesta xifra.

S’han llançat a la brossa tres milions d’euros, pel cap baix. I no s’ha de descartar que quan s’obtingui tota la informació detallada sobre els costos relacionats directament o indirecta amb The Cloud, aquesta xifra pugi bastant més.

S’ha donat una imatge lamentable, tant dins com fora, d’Andorra, del seu Govern i de la seva principal empresa pública, Andorra Telecom. La imatge d’un país de pandereta governat per uns il·luminats megalòmans, que gestionen el patrimoni i els diners públics de manera irresponsable i capriciosa.

La gestió del projecte The Cloud exemplifica gairebé tot el que ha fet DA al capdavant de les institucions del país aquests darrers vuit anys. Governant de manera absolutista, sense escoltar ningú, i sense voler assumir les seves responsabilitats.

Les excuses i poques explicacions que ens han donat el cap de Govern, el seu ministre d’ordenament i els seus incondicionals com el Sr. Ballestà, sonen com les dels nens de sis anys que enxampen quan fan una malifeta. No són mai ells sinó que són els altres. No ho sabien i ningú els van dir que estava malament.

I no ho tornaran a fer… Però ja sabem què passa, si els deixem, hi tornaran i en tindrem dues tasses més.

Així doncs, el resultat que ens deixa The Cloud és la viva imatge de l’Andorra que ens deixarà DA al cap de vuit anys, un solar erm i la caixa més buida. Responsabilitats? Ja tocaria que les assumissin, però de ben segur haurem de seguir esperant.