El president d’SDP, Jaume Bartumeu, creu que aconseguir llistes transversals parroquials «és difícil però no impossible». Malgrat que dissabte, durant la celebració del Consell Nacional del partit, Bartumeu va manifestar un cert optimisme per a aquesta fórmula, ahir va reconèixer la complexitat de l’entesa entre diferents forces per aconseguir aquesta fita.
L’excap de Govern va assenyalar els «personalismes» i «els interessos creats» de la política andorrana com a un dels principals problemes per aconseguir aquesta suma de forces que també hauria d’incloure una part de candidats independents. «Hi ha uns interessos del sistema polític i econòmic per mantenir l’status quo al país, el sistema és molt poc transparent», va valorar.
No obstant això, va voler deixar clar que, des del seu punt de vista, aquest «no és un problema exclusiu d’Andorra, també passa a la política catalana, espanyola i francesa». De la mateixa manera, va reconèixer les seves pròpies limitacions personals i les del seu partit per tal d’aconseguir aquest projecte, de la mateixa manera que «d’altres formacions polítiques tenen les seves», va dir.
‘Marca blanca’
Malgrat les dificultats, Bartumeu es va mostrar disposat a seguir lluitant per a aquest objectiu: «Quan parlo amb els ciutadans i ciutadanes del país detecto aquestes ganes de fer una candidatura transversal al territori». No obstant això, la seva formació no s’ha marcat cap calendari per arribar a una entesa: «Primer hem de veure si es pot fer i, si és viable, decidir en quins termes i quin seria el programa de mínims per crear una mena de marca blanca», va explicar abans d’afegir: «El reedreçament de l’economia i les negociacions amb Europa serien el fonament d’aquests mínims».
Respecte del calendari, Bartumeu va recordar que «l’única persona que sap el calendari és el cap de Govern, ell té el botó nuclear però jo sóc dels que pensa que no l’utilitzarà». Encara que la percepció de Jaume Bartumeu sigui correcte i la legislatura s’esgoti, el cert és que cada vegada falta menys per a aquesta data límit fixada en el març de 2019.
Unió Europea
SDP considera l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) clau per al progrés econòmic del país i lamenta l’empitjorament de les relacions amb França «ocorregut des del 2011», segons Bartumeu. «La signatura de la Carta de bones intencions en presència del ministre Darmanin va ser teatre, el conveni de col·laboració ja estava negociat des del 2010 i fins al 2017 DA va anar allargant la posada en funcionament fins que va haver de venir França a fer una escenificació teatral de posada en marxa», va explicar Bartumeu qui també va considerar que no té cap sentit creure que França no pressionarà perquè el diferencial de preu baixi.
«La Constitució no és el llibre de capçalera de Toni Martí. A Andorra mana Espanya i França no està a gust amb aquesta situació i pot acabar posant un veto a la negociació amb Europa», va valorar el president d’SDP. «Els nostres joves el que volen és poder treballar a Europa i integrar-se, el tema del contraban no és la seva principal preocupació sinó un bon funcionament de l’economia andorrana», va concloure.
SDP intercanviarà avui impressions sobre la reforma de la Funció Pública amb els sindicats
El president d’SDP, Jaume Bartumeu i altres membres del partit es reuniran aquesta tarda amb representants dels sindicats per intercanviar impressions sobre la reforma de la funció pública , entrada a tràmit parlamentari sense l’acord dels representants dels treballadors públics.
La trobada arriba a petició del secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach. Durant el Consell Nacional del partit celebrat el dissabte, el seu president va titllar «d’autoritària» la política del Govern que ha «aconseguit» que es dugui a terme una vaga de la funció pública que «ha agreujat la fractura social».
A més, va recordar que els problemes laborals no són patrimoni dels funcionaris perquè «tots els assalariats estan perdent poder adquisitiu, ja que els salaris augmenten –si ho fan– molt menys que el cost de la vida. El sou mitjà baixa perquè s’incorporen assalariats en les franges més baixes».