Jaume Bartumeu
Fa pocs dies ha estat a Andorra l’economista francès Jacques Attali, un gran coneixedor del mercat financer i un bon observador de l’evolució de l’economia internacional. Setmanes enrere, a la revista francesa L’Express (núm. 2.988 del 9 d’octubre del 2008, pàg. 54 a 56), Attali mantenia un debat amb Alain Minc i deia que “cal prohibir a les institucions financeres els mercats a termini (tret que sigui per donar cobertura a transaccions reals) i demanar-los aturar totes les relacions amb els paradisos fiscals i els hedge funds”.
ATTALI PUBLICA sovint una crònica al setmanari francès L’Express en la qual hom hi pot trobar sempre una anàlisi acurada de l’actualitat. En la seva crònica del 23 d’octubre passat hi deia que esdevenia urgent “… de prohibir a les institucions financeres de treballar amb places off-shore i paradisos fiscals fora de la Unió Europea i impedir aquestes pràctiques, definides conjuntament, a la UE”. Així de contundent i clar ha estat, ja que és un dels assessors del Govern liberal andorrà.
Quan Jacques Attali parla d’impedir també aquestes pràctiques dins de la Unió Europea, assenyalant que cal trobar una definició conjunta per coincidir, tots plegats, en el que estem parlant ja indica, però, el camí: la City de Londres és una gran plaça off-shore. Així ho deia Alain Minc a L’Express el dia 9 d’octubre passat: “¿Sabíeu que el principal port off-shore del món és Londres? Anglaterra ha desenvolupat una gegantina zona franca: la seva capital”. I més o menys així ho va dir també Jacques Attali a Andorra la Vella dijous 27 de novembre.
Dimarts passat, entrevistat al SOIR 3 de France 3 amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, Jacques Attali va tornar a incidir en la mateix línia argumental. Tanmateix, el fet que Londres sigui assenyalada amb el dit no exclou ni tampoc excusa que a Andorra haguem de modificar la situació si no volem trobar-nos, tal com ens ha estat dit i repetit, en la sola companyia dels països bandejats de la comunitat internacional. Però el Govern liberal ha fet, com de costum, una lectura selectiva i encara continua creient que no cal patir i que mirant cap a una altra banda no ens caurà la pedregada a sobre.
DEU PENSAR que l’ofensiva internacional contra els paradisos fiscals no fa referència a Andorra, que a Londres fan enginyeria fiscal a l’engròs mentre que a Andorra som petits comerciants de l’optimització fiscal. Recordem que, quan Albert Pintat era ministre d’Exteriors de Marc Forné, els anys 1997 i 1998, va dir, fort i ferm, que no entenia per què la Unió Europea assenyalava amb el dit el contraban de tabac procedent d’Andorra quan hi havia més contraban al port de Rotterdam (Països Baixos) que al nostre país.
Poques setmanes després, la Guàrdia Civil espanyola va encerclar totes les muntanyes frontereres hispanoandorranes. I unes quantes setmanes més tard, Albert Pintat va defensar davant del Consell General la penalització del contraban de tabac. Diuen que sovint la història es repeteix. En l’àmbit de les relacions d’Andorra amb Europa, l’encegament interessat d’Albert Pintat tindrà males conseqüències per a l’interès general d’Andorra. L’estiu passat la propaganda liberal va anunciar una gairebé segura sortida d’Andorra de la llista de paradisos fiscals no cooperants de l’OCDE.
Una setmana després d’haver viatjat a la seu d’aquell organisme internacional, el Govern ja va haver de reconèixer que sense una reforma tributària homologable i sense intercanvi d’informació no hi havia –no hi ha– sortida. La política de relacions amb Europa ja no pot considerar-se política exterior, sinó interior, en la mesura que la nostra vida quotidiana és regulada per moltes directives de la Unió Europea.
El nou marc econòmic que proposem els socialdemòcrates comporta una reforma tributària, que vam presentar en el nostre programa del 2005 i que coincideix amb les propostes actuals de l’Empresa Familiar Andorrana i la Cambra de Comerç: suport a la competitivitat empresarial i simplicitat. Reestructurant l’actual i ja caòtica imposició indirecta amb un impost indirecte tipus IVA i introduint una tributació directa sobre el benefici de l’activitat empresarial i professional. Amb una major transparència que ens permeti sortir de les llistes –no només la de l’OCDE– de paradisos fiscals.
EL NOU MODEL econòmic suposa un ferm compromís en favor de l’obertura econòmica, per passar d’una economia basada en el proteccionisme a una altra basada en la competitivitat i la qualitat. Amb un suport ferm al turisme, pilar de la nostra economia juntament amb el comerç, el qual ha d’orientar-se més en la promoció de la qualitat que en un diferencial de preus que no es podrà augmentar.
Amb un suport decidit a la consolidació d’Andorra com a plaça financera que comporti augmentar les competències, l’autonomia i les capacitats tècniques de l’INAF. Per tot plegat, és imprescindible recuperar el gran consens sobre els eixos bàsics de la nostra política de relació amb Europa, als quals cada partit pugui incorporar els seus matisos, però sempre amb el benentès d’unes prioritats bàsiques compartides.
