Josep Maria Beal
M’he passat una bona part de la meva vida laboral darrere un taulell i, com que a casa sempre havíem tingut un negoci de cara al públic, penso que d’aquest ram hi entenc una mica. I avui, del nostre comerç, hi ha coses que no comprenc.
Evidentment el món del comerç a Andorra ha canviat molt. Durant anys i a causa de la situació internacional i dels països veïns, qualsevol botiga que s’hi instal·lava, fos quin fos l’article que venia i fins i tot amb venedors ben poc professionals, funcionava i, sovint, donava uns beneficis inconfessables. Ara les coses són molt diferents; el comerciant i el seu personal han de ser més professionals i els articles han de ser més atractius. La liberalització de fronteres ha fet canviar els paràmetres i ha obligat el comerç a adaptar-se, i jo tinc la impressió que, a casa nostra i per ser realment competitiu, encara s’haurà d’adaptar més. Sobretot si tenim en compte que pot arribar un dia -que arribarà, segur!- que el diferencial de preu pugui ser encara menor que el d’avui.
Crec que el nostre comerç necessitarà -ja ho necessitaria ara!- diversificació i especialització perquè avui, quin atractiu té que als nostres carrers hi hagi tantes botigues que venen totes el mateix i tantes que són exactament iguals?
Penso, així mateix, que s’hauria de tendir a tenir personal de cara al públic més i més professional, però, com podrem arribar a tenir bons professionals si les condicions laborals -especialment l’horari- els obliguen a sacrificar tantes coses de la seva vida personal i familiar? Aquells temps en què ens passàvem la vida darrere el taulell s’han acabat. Per què, doncs, ampliar els horaris comercials?
El fet és que, com en tantes coses, és una qüestió de mimetisme: a les grans ciutats dels països veïns el comerç té -en dates especials- interès a tancar més tard per donar facilitats a l’altra gent que treballa i no té altre temps, i aquí sembla que haguem de fer el mateix! Aquí, però, els clients són bàsicament turistes i aquests tenen -llevat d’alguns dies durant la temporada d’esquí- tot el dia per comprar! Per què els calen, doncs, més hores d’obertura? Algú pensa que, amb la mateixa gent, pel fet d’obrir més hores, farà més calaix? El que s’hauria de fer, si es vol que el nivell de la nostra dependència augmenti, és millorar també les condicions de treball i, ampliant els horaris, anem en direcció contrària. Així fomentarem encara més que la joventut aspiri únicament a entrar a la funció pública, a oficines o a bancs, que tenen horaris més atractius, i així farem que el nivell del servei al comerç baixi i, per tant, el nostre comerç pugui ser, també des d’aquest punt de vista, menys atractiu. Potser caldria pensar-hi!
