En la història del nostre país el nom d’Andorra mai no havia ocupat tants titulars de dubtosa reputació com ara, tant a casa nostra com més enllà de les nostres fronteres. Aquest malaurat mèrit, per dir-ho d’alguna manera, és atribuïble sobretot a la capacitat del Govern i del grup polític que li dóna suport, Demòcrates per Andorra, de generar setmana rere setmana nous escàndols, afers i casos que no fan cap altra cosa que malmetre, per una banda, el nom d’Andorra i, per l’altra, el prestigi de tota la classe política.
El darrer episodi ha estat protagonitzat per la consellera general de DA Meritxell Mateu, quan a principis de la setmana passada va sortir a la llum, altre cop en forma de titular, que la parlamentària demòcrata havia cobrat 48.000 euros entre l’abril de 2012 i el juny de 2014 de BPA, a través d’una societat panamenya, Landstreet. Aquest afer surt a la llum quan la CASS es querella contra l’antic director de BPA per un presumpte delicte major continuat de defraudacions a la parapública i cita a declarar les parts implicades.
Més enllà de consideracions ètiques i estètiques, la formació política de DA mira de tancar files envers la senyora Meritxell Mateu anunciant que la consellera general és «víctima d’una situació que desconeixia» i titlla les reaccions de l’oposició de «soroll polític». No és la primera vegada que denunciem la completa manca de visió objectiva i de capacitat d’anàlisi crítica dels més fervents seguidors de la formació taronja. I cada cop som més els andorrans preocupats per la incapacitat manifesta de l’Executiu per tirar el país endavant.
Són molts els ciutadans del país que pateixen per avançar dia rere dia, i són molts també aquells a qui la xifra de 48.000 euros els és del tot inabastable. Aquesta és la realitat del país, senyores i senyors de Demòcrates per Andorra. El que no és la realitat d’Andorra, potser sí la seva, és cobrar 48.000 euros en poc més de 24 mesos com a pagament d’uns hipotètics assessoraments a un banc. Sorprèn que una entitat bancària contracti els serveis d’assessoria financera d’una professional que s’ha dedicat exclusivament a la política tots els últims anys.
No és creïble que una consellera general al·legui ignorància respecte a les cotitzacions d’allò que cobra. No és plausible que, quan suposadament s’adona de l’error, no reaccioni i regularitzi la situació. No és lògic que si, com afirma, era una relació laboral mitjançant un contracte verbal, al moment de la seva extinció no existís cap import que justifiqués la quitança. És indignant que, si no es tractava d’una relació laboral i era una prestació de serveis, no s’haguessin fet les declaracions oportunes de l’impost d’activitats econòmiques o l’impost de societats.
Fa aixecar totes les sospites que la CASS obri una querella per aquest afer, se citin les parts implicades i s’oblidin, d’entrada, de citar-la a ella. Dissortadament, però, tots aquests interrogants de la gent del carrer, als ulls de la majoria parlamentària i de Govern, no són res més que «la típica acció de desgast a Govern». S’equivoquen del tot i estan fora de tota realitat.
La indignació a peu de carrer és creixent, i allò que ells titllen de “soroll polític” és un clam inequívoc del ciutadà ras, que ja està fart d’abusos i de veure com el futur del país es posa en dubte pels continuats escàndols de DA.
