Liberals d’Andorra (Ld’A) i  Socialdemocràcia i Progrés (SDP) coincideixen en la peremptòria necessitat que la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata Meritxell Mateu dimiteixi de manera «immediata». La principal formació de l’oposició defineix com a «indigne» i «intolerable» el servei de Mateu en favor de l’àmbit privat alhora que contribuïa en l’activitat legislativa del país, uns fets que des d’SDP es considera que posen en entredit la «confiança» en una de les màximes «autoritats del país».

Representants liberals i progressistes van exigir ahir públicament a la parlamentària taronja Meritxell Mateu que abandoni «immediatament» el seu escó.

L’imperatiu respon al destapament d’unes tasques d’assessorament que la política va efectuar per a Banca Privada d’Andorra malgrat dedicar-se plena –i suposadament– als deures del Consell General, activitats sobre les quals no va informar a la Comissió Permanent i per les quals va ser remunerada amb 48.000 euros.

Tampoc no es va pronunciar pel fet que aquest pagament, a més, va efectuar-se a través de la societat que l’entitat contractant emprava, presumptament, per ometre les cotitzacions a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS).

Més enllà de la «legalitat», des de Ld’A i SDP s’apel·la a «l’ètica i la moral». Ambdues parts amb participació a la bancada del Consell requereixen a la interessada que doni «explicacions detallades» per unes tasques que per ara veuen «poc clares» però que ja dedueixen «indignes» i «incriminatòries».

Dues Cares / La secretària d’organització del partit liberal va ser contundent i clara: «Des de l’executiva de Ld’A creiem que aquesta senyora ha de plegar immediatament». França Riberaygua va definir com a «intolerables» les «actuacions en secret» de Mateu, que també va qualificar com a «indignes» per l’agreujant de no cotitzar aquest «sobresou».

Entre l’enumeració d’adjectius va afegir la consideració d’«indigne» al fet que «sent consellera a ple temps» declarés, en esclatar l’afer BPA, que «ja se sabia des del 2007 que els Estats Units sospitaven» del banc i, no obstant, en cobrés «suculentes» sumes amb posterioritat. El secretari general de Ld’A, Amadeu Rossell, va subscriure les paraules de la seva companya de files en la compareixença d’ambdós a la seu del partit tot classificant com a «cínic repartir pals contra BPA amb la mà esquerra mentre amb la dreta es cobra feines poc clares».

Rossell, tot recordant haver estat conseller i assegurant que aquests coneixen les «incompatibilitats» existents amb altres tasques, va considerar «molt denunciable» el fet de prescindir de les cotitzacions a la CASS. Així, desescolta les argumentacions que per ara ha donat la demòcrata negant saber de l’omissió: «El full de salari indica si l’empresa s’encarrega de pagar» o bé si «se n’ha de responsabilitzar un mateix».

Sotragada al país / El conseller general del grup parlamentari mixt Víctor Naudi, en una aparició davant dels mitjans arran d’uns fets que veu «greus i lamentables» va fer primer de tot referència a la nova «sostragada» que això suposa per a la «imatge del país» i que s’afegeix «al cúmul de despropòsits» protagonitzats per la majoria demòcrata tot just quan «la comunitat internacional» li té «la vista posada a sobre».

Naudi va qualificar d’«actitud incriminatòria» el fet que la seva homòloga al Consell hagi «anteposat els seus interessos particulars» als «generals» i «públics». Aplegant-se al reglament per assegurar que la feina per a l’àmbit privat és incompatible amb el paper al Parlament, el representant progressista també va arremetre contra la Comissió Permanent per «no haver exercit la seva tasca». En aquest punt va reconèixer les dificultats tenint en compte que la mateixa Mateu n’era component la passada legislatura, coincidint amb el moment dels fets.

No va ser Naudi qui va exigir la dimissió de Mateu sinó el secretari d’organització d’SDP. Joan-Marc Miralles va requerir així la consellera que «immediatament deixi el seu escó al Consell General» per considerar que «més enllà de la legalitat, hi ha hagut qüestions ètiques i morals» que han tombat l’«exemplaritat» que han de donar els càrrecs públics.

En aquest sentit, Miralles va extrapolar el cop a la «confiança» que tot plegat ha suposat per a la classe política a les màximes institucions. Miralles creu que el fet que Mateu servís a uns interessos empresarials mentre tenia influència en la tasca legislativa posa en entredit la figura del mateix Consell General.

Tant liberals com socialdemòcrates esperen que tot plegat no es vegi «impune» i es donin les explicacions degudes mentre recorden que la demanda de dimissió s’estén a Cinca.