Andorra, potser, hauria de ser un paradís per als emprenedors. Per als emprenedors d’Andorra en primer terme, però també per a aquells emprenedors de fora que, si Andorra els ofereix seguretat jurídica, puguin venir a invertir-hi positivament.
Si ens mirem la llista del 2016 dels deu països més emprenedors del món, que analitza The Global Entrepreneurship and Development Institute (GEDI) i que mesura la salut de l’ecosistema de l’emprenedoria dels països, hi trobarem la classificació següent: en primer lloc els Estats Units amb un 86,2%, seguit del Canadà (79,5%), Austràlia (78%), Dinamarca (76%), Suècia (75,9%), Taiwan (69,7%), Islàndia (68,9%), Suïssa (67,8%), el Regne Unit (67,7%) i, per últim, França amb un 66,4%.
Espanya es troba al 32è lloc, Portugal al 33è i tanca la llista el Txad, una república de l’Àfrica Central, que es troba al 132è lloc. Andorra no apareix en aquesta llista. Molts podeu dir: afortunadament que no hi sortim, per una vegada no som en una llista. Però si pensem en els esforços que estem fent per a una obertura econòmica del país, podem concloure que si un emprenedor busca un bon lloc per començar a treballar per la seva idea, Andorra no li passarà pel cap. No la veurà. I això s’ha de canviar.
Per això és interessant consultar l’índex mundial d’emprenedoria, com el GEDI, basat en catorze aspectes que, com hem dit, mesuren la situació de l’ecosistema emprenedor en un país i com les actituds empresarials, les habilitats i les aspiracions, combinades amb l’estructura social i econòmica del lloc, faciliten el sorgiment de les idees emprenedores, o també, per exemple, l’índex d’emprenedoria regional i de desenvolupament (REDI) del novembre del 2013.
El 51% dels americans i els xinesos volen treballar per compte propi. A Europa aquesta xifra cau al 31%. És per això que una de les màximes prioritats de la Unió Europea per superar la crisi és posar en marxa l’ocupació i el creixement sostenibles. I aquests esforços es dedicaran principalment a les petites i mitjanes empreses, és a dir als emprenedors d’Europa, segons la definició de la mateixa institució.
Aquestes llistes ens deixen clara l’existència d’un ecosistema que és camp de cultiu d’emprenedors i ens dóna les eines per adobar aquest terreny. Els pilars bàsics que hem anomenat amb anterioritat, les actituds, les habilitats i les aspiracions, són els tres eixos per promoure la creació de noves empreses i afavorir l’emprenedoria a Andorra.
Aquests pilars se subdivideixen en més característiques que podem desenvolupar al nostre país com, en primer lloc, dins de les actituds, la percepció d’oportunitats creant concursos i donant sortida als nostres emprenedors o l’acceptació del risc i el suport cultural creant un premi nacional i promovent conferències que comparteixin el coneixement. En segon lloc, dins de les habilitats, trobem l’oportunitat inicial, en què hauríem de fer fàcil la creació de start-ups o ajudar el desenvolupament del capital humà i l’absorció de tecnologia. I en tercer i últim lloc, amb les aspiracions Andorra hauria de promoure la innovació en productes i processos i la internacionalització.
És urgent, doncs, poder mesurar aquests pilars al nostre país per poder tenir un diagnòstic que ens permeti desenvolupar la nostra emprenedoria i el seu ecosistema. Fins que no tinguem l’oportunitat de saber quins són els espais on hem de fer un esforç, es poden donar ajudes, però en definitiva serà com donar peix en comptes de donar la canya per poder anar a pescar.
