El passat 28 de juliol, al Consell General es va debatre la proposta de ratificació del conveni del Consell d’Europa i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal. SDP va votar favorablement a aquest conveni seguint el camí –necessari i desitjable– d’apropament dels procediments d’actuació en matèria fiscal d’Andorra als dels països avançats.
A SDP sempre hem estat, estem i estarem a favor de totes les iniciatives que signifiquin un pas endavant en el camí de la transparència, principi que al govern de DA costa d’assumir.
A SDP sempre hem estat, estem i estarem a favor de la cooperació internacional per aconseguir un millor funcionament de les lleis tributàries andorranes i que sigui, alhora, totalment compatible amb la preservació dels drets fonamentals dels nostres contribuents, que sempre han d’estar protegits contra la discriminació i la doble imposició i tenir garantida la confidencialitat que protegeixi la seva vida privada i eviti el flux de dades de caire estrictament personal.
A SDP sempre hem estat, estem i estarem a favor de la cooperació administrativa entre països que contribueixi a combatre l’elusió i l’evasió d’impostos i a millorar la capacitat recaptatòria d’impostos del país, que és la base per al suport dels serveis públics bàsics i la garantia del manteniment de l’Estat del benestar.
És per això, i tenint en compte l’evolució del país i la dinàmica del context internacional, que vam votar favorablement a aquesta proposta de ratificació tenint en compte que Andorra té la necessitat d’avançar amb la màxima celeritat possible en tots els aspectes als que fa referència aquest conveni multilateral.
Tot i això, la pregunta rellevant va ser, en tot cas, per què ha calgut que passessin gairebé tres anys entre la signatura del conveni i la proposta de ratificació. En el conveni s’esmenta «la mostra del ferm compromís d’Andorra de progressar cap a una major cooperació en matèria de bona governança i de transparència fiscal internacional» i ha calgut tramitar la seva aprovació mitjançant un procediment d’urgència després de gairebé 1.000 dies, 996 dies per ser exactes. Més de 60 països arreu del món han ratificat ja aquest conveni, per què aquesta lentitud en avançar per aquest camí?
Des del nostre punt de vista, aquest retard no és més que un altre símptoma de la desgana habitual i la ineficiència que caracteritza el govern de DA per abordar aquest tipus de qüestions com si de sobte les veiessin com una mena de tràmit que cal fer a corre cuita perquè hi ha una exigència internacional que així ho estableix o perquè el temps se’ls ha tirat a sobre i cal fer aquesta tramitació prèviament al debat sobre el Projecte de Llei d’intercanvi automàtic d’informació fiscal, o inclús perquè hi ha el compromís amb l’OCDE d’aportar informació fiscal del 2017 abans de l’1 de gener del 2018.
El Govern actua, doncs, com els mals estudiants, per als quals a darrera hora tot són ‘urgències’ quan han tingut temps de sobres per haver pogut fer la feina que havien de fer amb la dedicació i el rigor necessaris. I la veritat és que ens queda el dubte de si això és així, no ho sigui solament per una qüestió de desídia sinó també perquè en el fons aquesta ‘assignatura pendent’ de progrés no és una matèria que els motivi gaire.
Perquè si realment tinguessin interès de debò, perquè si realment tinguessin la voluntat de traslladar a la comunitat internacional la ferma determinació d’Andorra d’avançar en el seu compromís amb una major cooperació en matèria de bona governança i de transparència fiscal internacional i de lluita contra l’evasió i el frau fiscals, potser no haurien trigat tant a sotmetre al Consell General la ratificació d’aquest Conveni que ells mateixos reconeixen com a ‘necessària’.
En definitiva, a SDP estem a favor d’aquest Conveni per tots els aspectes positius que entenem que aporta a Andorra però volem manifestar la nostra posició d’exigència i de fiscalització permanents per contribuir a garantir que tots els compromisos que progressivament va adquirint Andorra en aquest àmbit de cooperació internacional s’honorin i es compleixin de forma impecable.
Per assegurar això seria del tot necessari que la capacitat, la voluntat i la reputació de les persones del Govern, que són les responsables directes per a què aquests compromisos es compleixin, foren les màximes, condició que altra vegada, ara per ara i malauradament és molt lluny de donar-se però que nosaltres no defallirem en exigir-la.
Perquè si els compromisos del país no es compleixen adequadament no és solament el prestigi del Govern el que està en joc, sinó que es posa en perill el futur d’Andorra.