Socialdemocràcia i Progrés ha complert l’amenaça i ahir va fer públic que baixen del carro del pacte d’Estat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE).

Temps tindrem d’analitzar-ne els motius i si són prou justificats per prendre aquesta decisió, però entenem que ara el que cal és reflexionar sobre les conseqüències que pot tenir en la negociació amb la UE.

El que és evident és que el pacte d’Estat ha quedat totalment debilitat –si encara el podem considerar pacte d’Estat– ja que políticament només inclou dues forces, DA i PS (tenint en compte que els liberals ja no hi van entrar), i pel que fa a agents econòmics i socials tampoc s’ha detectat un gran entusiasme amb aquest (més aviat algunes reticències).

Caldrà veure ara com evolucionen les negociacions, però el que sí que és evident és que la divisió interna no ajuda de portes enfora i serà un fet que ens farà més vulnerables davant de la Unió Europea. Ningú dubta ni discuteix que Andorra necessita un embrancament més gran amb la UE, però la forma com s’està gestant aquest nou camí comença a generar massa incertesa.

La fórmula escollida políticament ha estat un fracàs perquè no ha aconseguit, com a mínim, la unió dels partits amb representació al Consell General.