Voldria poder analitzar les dades anuals enregistrades, estudiades i publicades per un Observatori Andorrà contra la discriminació, organisme independent de la pràctica política, o bé consultar les dades del CRES; però la insistència amb la que es sol·licita un primer registre quantitatiu, tant per part de les associacions com per organismes del Consell d’Europa, continuen esdevenint feixucs d’engegar i portar a la pràctica. La comparativa, a la que convido a reflexionar, està extreta dels casos d’homofòbia enregistrats a Catalunya, publicat en el seu informe del 2015 i que segueixen el mateix patró que el delicte d’odi a Andorra. Any darrere any i amb unes xifres molt alarmants.
Continuen sent nombrosos els delictes d’odi relacionats amb homes homosexuals, bifòbia, transfòbia i lesbofòbia, essent aquests els més comuns de tots. Els homes homosexuals i els bisexuals són els més vulnerables i els que amb major freqüència sofreixen agressions físiques i/o verbals en un perfil amb denominador comú homofòbic i bifòbic; arribant a convertir-se en un 55% del total de les denúncies recollides a Catalunya i un 40% del total en l’Estat veí tal com recull l’informe anual del Ministeri d’Interior espanyol. Les agressions físiques les acompanyen amb un 31% del total.
S’han registrat un total de 1.325 denúncies a Catalunya durant el 2015, però aquestes no s’ajusten ben bé a la realitat. L’Agencia de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) assegura que entre un 60% i un 90% de les víctimes decideixen no denunciar i és que la por a les represàlies laborals, socials o bé familiars fan que l’agressió sigui només la punta d’un gran iceberg. Per altra banda, també és molt preocupant el creixent nombre d’incidències a través de les xarxes socials i els casos d’assetjament escolar i laboral que no deixen de minvar.
La llei d’igualtat que ha d’aprovar el Consell General ha de suposar una agilitat administrativa amb una normativa clara, contemplant sancions i infraccions directes vers conductes discriminants a qualsevol tipus de persona a Andorra. La llei ha d’agilitzar la forma d’actuar, de forma urgent, vers la vulneració dels drets de les persones implicant la Fiscalia, el cos de policia i el Ministeri d’Afers Socials, com a principals agents. S’ha de preveure, a més, per situacions greus que precisin una decisió urgent. Aquesta llei ens ha d’implicar a tots i a totes, com a societat andorrana.
Avui es celebra el dia mundial de l’eradicació de la LGBTIfòbia, commemorant els 26 anys que l’OMS va excloure l’homosexualitat com a malaltia del seu llistat i Andorra té molts reptes a continuar millorant. La llei ens protegeix, però és l’educació i la pedagogia social les que poden solucionar la desconeixença vers especificitats i, per altra banda, eradicar la LGBTIfòbia. L’heteronormalisme, per ser la corrent més comuna, no ha de pressuposar ser la norma que tothom ha de seguir per antonomàsia. En altres aspectes socials, religiosos i culturals així respectem la diferència.
Intentem entendre que la desconeixença provoca rebuig i aquest, actes discriminants i intolerants. Avui el M. Il·ltre. Sr. Síndic ens convida a tots i a totes a participar, a les 19.30 al vestíbul del Consell General, d’un debat sobre polítiques d’igualtat. Avui i sempre, respecta. Que mai més ningú hagi de rebre pallisses, sigui discriminat, insultat, sofreixi condemnes, rebi cops, sigui assassinat/da o s’hagi de treure la vida pel fet d’estimar!
