Ahir, dia 9 de maig, es va celebrar el Dia d’Europa. Tenia pensat escriure l’article d’aquesta setmana recordant aquella commemoració i fent referència als valors de la Unió Europea. Semblava un bon moment per fer-ho ara que Andorra està negociant amb Brussel·les per establir un acord d’associació. Però la intervenció de Toni Martí dimecres al matí davant el Consell General aconsella posar la relació amb Europa en el context polític actual.

Hi ha qui pensa que la gran amenaça de l’evolució de l’economia global és que Europa derivi cap a l’autoritarisme. El discurs de Toni Martí ens fa veure que Andorra ja passa davant en aquesta qüestió.

Contra el que exigien la responsabilitat i el sentit comú, Martí va fer un exercici d’abús de posició dominant. La seva intervenció agra, brutal i incívica contra el secretari general de Liberals i el president d’SDP no té precedents en els debats del Consell General d’ençà del 1993.

L’escomesa contra dos responsables polítics que no són, ara, consellers generals fou mesquina i poc valenta, com va dir Víctor Naudi, portaveu parlamentari d’SDP, en contestar el discurs del cabdill de DA.

Algú li hauria de recordar a Toni Martí que la democràcia es defineix, en paraules de Claude Lefort, com “l’enfrontament pacífic de les diferències”.
Ha passat poc més d’un any del segon mandat de DA al Govern. Un any que s’ha caracteritzat per una persistent voluntat de Toni Martí i la seva claca de fer callar els adversaris polítics a cops de declaracions virulentes. Declaracions i intoxicacions adreçades a esporuguir a qui s’aparti del camí traçat pel cabdill.

Toni Martí va ser l’any 1993 un dels més abrandats defensors del NO a la Constitució. No la volia i no la va votar. S’estimava més seguir en l’Andorra del caciquisme. Vint-i-tres anys després demostra que encara no ha paït ni l’esperit ni la lletra de la Constitució.

Andorra és, li va recordar Víctor Naudi, dijous al Consell General, un Estat de dret democràtic i social en el qual es garanteix la llibertat d’expressió i es reconeix la lliure creació de partits polítics.

Però Martí és home de partit únic. No li agraden les veus discrepants i es pensa investit d’una autoritat superior que li permetria menystenir i insultar els adversaris.

En cinc anys de governs Martí s’han creat a Andorra diverses fractures: culturals, laborals, territorials, econòmiques i, sobre tot, morals. Ens vol conduir a una mena d’autoritarisme postdemocràtic.

Voldria reduir la política a la funció de policia al servei d’interessos obscurs, pretenent que són interessos generals, mitjançant unes noves formes de violència verbal.

La política democràtica ha de ser l’empara i la defensa dels que legítimament exerceixen el seu dret constitucional a discrepar i a controlar l’acció del Govern.

Les vociferacions de la setmana passada no ens faran pas desviar de les nostres responsabilitats.

Toni Martí està convençut que com que té majoria de consellers generals es pot permetre faltar al respecte a la minoria.

Tenia raó Víctor Naudi quan el 10 de setembre del 2015 ja escrivia que a DA “es consideren investits d’una hipotètica superioritat i ho expressen de manera verbal i gestual amb el menyspreu i l’arrogància”.

El debat d’orientació política del Govern de la setmana passada és una prova evident que Toni Martí encapçala la involució democràtica.

La reiteració d’actituds prepotents confirma que tenir la majoria no és equivalent a qualitat i solvència democràtiques.

A SDP ens mantenim en el que va escriure Víctor Naudi el mes de febrer passat: “Nosaltres no fem política per ofendre ningú, sinó per compartir inquietuds i proposar respostes i solucions. I així seguirem per molts tics autoritaris que apareguin.”