La Constitució defineix l’Estat andorrà com un coprincipat parlamentari. Cosa que vol dir que la centralitat política correspon al poder legislatiu, al Consell General. D’ençà de l’arribada d’Antoni Martí al Govern, el maig del 2011, el Consell General ha perdut la centralitat política, ha estat suplantat pel Govern de DA, amo i senyor en la distribució de poders.

El Consell General fou l’assemblea constituent en el període 1992-1993 i després, des del 1994 fins al maig del 2011, fou l’escenari de la confrontació democràtica, amb moments d’altíssima tensió. Ho puc dir perquè hi he estat. Ara al Consell General les coses són diferents.

La Sindicatura sempre està amatent i reverenciosa davant els desitjos i actuacions del cap de Govern i els seus ministres, que –el món a l’inrevés– es permeten posar preguntes als consellers de l’oposició. Més enllà de la indissimulada actuació de DA adreçada a subvertir l’ordre de les coses, es nota la falta d’entrenament d’uns consellers generals massa acostumats a l’ordeno i mano del totpoderós cap de Govern.

La legislatura 2011-2015 ja fou un compendi del pitjor de les majories absolutes: arrogància, menyspreu al Consell General, absència de debat en qüestions fonamentals com el futur de l’economia andorrana, menysteniment de l’oposició i ús partidista, o millor dit, patrimonial, de les institucions de l’Estat.

La política és lluita de poder, i tant li fa que gairebé sempre s’invoqui l’interès general. L’interès general, que a SDP sempre tenim com a principi fonamental de la nostra acció política, no deixa de ser un concepte força relatiu, que es modula sovint en funció de les relacions de forces dins la societat.

Durant aquests cinc anys de governs successius d’Antoni Martí s’ha governat amb majories absolutes, però s’ha fet sense diàleg, amb prepotència i fatxenderia. Cinc anys és temps suficient per fer d’Andorra un país sobirà, culte, just i on no tot sigui feina de l’administració i hi hagi un espai per a la col·laboració entre privat i públic.

No s’ha volgut fer.

Antoni Martí segueix incapaç d’afrontar cap dels grans problemes que tenim a Andorra. És un especialista, això sí, en actuacions policials ràpides, per això acut sovint al despatx central de la policia, però no el busqueu dialogant amb ningú. És un especialista a convertir diàlegs necessaris en qüestions judicials.

Ara convé promoure una reforma de la Constitució per fer-la més democràtica. Es tracta de fer un país modern, que no estigui ancorat en l’antigor i que garanteixi els drets. Un país que també tingui prou flexibilitat per no anul·lar la iniciativa d’empresaris i professionals.

Perquè el Consell General tornés a assumir la centralitat política caldria no solament reformar la llei electoral i la Constitució sinó també uns grups parlamentaris que defensin fermament els principis constitucionals.

Però per fer-ho necessiten la consideració de la Sindicatura, que hauria de ser el motor de la defensa de l’article 50 de la Constitució pel que fa a l’impuls i el control de l’acció del Govern. Però poc podem esperar en aquesta línia quan la Sindicatura admet –dijous passat– que el ministre de Finances abandoni el Consell General en ple debat del pressupost d’enguany.

S’afavoreix així el menysteniment del Consell General, amb una clara falta de respecte del Govern als representants elegits pel poble andorrà.

Mentre els uns no respecten el Consell i els altres no el fan respectar, la Constitució esdevé una quimera i la democràcia està en perill.