Ara fa dos anys, el 14 de març del 2014, escrivia amb preocupació que s’estava intentant procedir a enderrocar bona part del que es va construir del 1990 al 1993 en el període constituent.

La Constitució no és només l’eix vertebrador de l’Estat sinó, sobretot, el que fonamenta la democràcia.

Sense Constitució –o contra ella– la voluntat popular es transforma en arbitrarietat.

Dos anys després, la situació no ha pas millorat. Més aviat hem fet passes enrere en el respecte de l’Estat de Dret. El cap de Govern, que pretén exercir el càrrec de “comandant suprem”, interfereix en les actuacions de la Policia. Aquesta pràctica és nociva pels principis constitucionals. I el Síndic interpreta el reglament del Consell General restrictivament per impedir als consellers generals d’SDP de presentar i defensar una esmena a la totalitat del pressupost.

DA abusa de la seva condició de majoria i no respecta l’Estat de Dret.

L’arc parlamentari dibuixat per les darreres eleccions generals del 1 de març de 2015 va fer que DA, amb el 37,3 % dels vots, obtingués 15 consellers generals quan SDP, amb el 11,74% de vots, n’obtenia dos.

És el resultat de la llei electoral vigent que aplica el pacte constitucional del 1993: la meitat dels consellers generals s’elegeixen a raó d’un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l’altra meitat s’elegeix per circumscripció nacional. No hi ha una justa distribució proporcional. Convé una modificació del sistema electoral.

Vint i tres anys després de l’adopció de la Constitució, l’evolució de la societat andorrana i la pràctica institucional aconsellen una revisió d’aquelles disposicions constitucionals.

Cal un sistema electoral més representatiu, que reflecteixi clarament el percentatge de vots obtinguts en el nombre corresponent de consellers generals elegits.

Es tracta d’introduir una representació de les minories més justa, més proporcional, per impedir que es donin situacions en les quals una sola força política pugui decidir tota sola el futur del país mercès a una legislació electoral que afavoreix el territori sobre la població.

És cert que la Constitució del 1993 ja va modificar el sistema electoral tradicional –majoritari, amb quatre consellers per cadascuna de les set parròquies– introduint el principi de la representació proporcional en la meitat dels elegits.

Es volia avançar per fer possible una democràcia plural i vibrant. Però portem ja cinc anys en els quals només es veu l’ús de la majoria simple per dirimir les diferències.

Una democràcia en la qual un grup polític pugui imposar-se constantment a l’oposició, per un vot, és una situació que portarà al fracàs.

A SDP defensem que cal caminar cap a un acord polític nacional en qüestions d’Estat. Però el cap de Govern actual i els seus quinze consellers van en direcció contrària.

Sabem que per governar i alternar-se en el poder, com exigeix el nostre sistema democràtic, n’hi ha prou amb una majoria parlamentària. Però per emprendre camins sense retorn que aspiren a canviar el rumb de la història d’Andorra es necessita majories no solament reforçades sinó també persistents.

Per això, l’ús polític de la majoria ha de ser compatible amb el respecte a la diversitat política.

Andorra esdevé cada dia més una societat dividida en la qual DA no dóna solucions sinó que fa més fortes les fractures.

Caldria saber formular els objectius del país en aquest difícil moment que ens toca viure. Objectius que enforteixin i no afebleixin les posicions andorranes en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, que eixamplin i no encongeixin el bloc polític dels que volem avançar cap al reforçament dels lligams d’Andorra amb Europa i contribuir al redreçament del país.