En l’edició d’El Periòdic d’Andorra del 10 de setembre del 2015 publicava una tribuna d’opinió denunciant la involució democràtica que, a l’entendre d’SDP, estàvem patint a Andorra. Escrivia fa cinc mesos que DA tenia la sensació que com que tenen majoria es poden permetre faltar al respecte a la minoria d’SDP. I també escrivia que semblava que a DA es «… consideren investits d’una hipotètica superioritat, i ho expressen de manera verbal i gestual amb el menyspreu i l’arrogància».

No em pensava pas que la tardana tramitació del projecte de pressupost per aquest 2016 ens portaria nous episodis d’aquesta involució democràtica. Dissortadament estava equivocat.

El 28 de gener el Síndic General publicava al Butlletí del Consell General un Edicte en el qual feia públic que la Sindicatura es feia enrere de l’acord, adoptat sis dies abans, d’admissió de la nostra esmena a la totalitat al pressupost pel 2016. Una esmena que jo havia presentat, d’acord amb el que estableix l’article 93 del Reglament del Consell General, amb la signatura de dos altres consellers generals, en aquest cas les conselleres generals Sílvia Bonet i Judith Pallarès.

Aquesta inadmissible marxa enrere vulnera el text de l’article 93 del Reglament del Consell General segons el qual les esmenes a la totalitat poden ser presentades per un grup parlamentari o per un conseller general amb la signatura de dos més.

Malgrat que l’acord del 28 de gener de la Sindicatura altera el que diu expressament el Reglament no s’ha publicat cap motivació d’aquella decisió regressiva i menys tenidora dels drets de tres consellers generals.

Aquest acord de la Sindicatura podria presentar fins i tot dubtes greus de constitucionalitat si considerem que el dret de la presentació d’esmenes forma part del nucli essencial del dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, previst per l’article 25 de la Constitució.

Les prerrogatives dels consellers generals, recollides en aquest cas a l’article 93 del Reglament del Consell General, han de ser respectades. La Sindicatura no podia vulnerar el nucli constitucionalment protegit de la igualtat introduint traves arbitràries. I lamentablement ho ha fet.

Precisament per això el dijous 4 de febrer vaig iniciar la meva intervenció davant el ple del Consell General referint-me a l’actuació de la Sindicatura.

Pobre de mi! El Síndic, que ja portava escrites unes notes, em va increpar i en una agra intervenció, que tampoc té precedents d’ençà l’aplicació de la Constitució, va impedir que un conseller general es pogués expressar lliurement.

És a dir que la Sindicatura no en va tenir prou en adoptar una decisió sense precedents, instigada pels que fan bandera del sectarisme i acordada pels que exerceixen l’abús de posició dominant, i fer-se enrere de l’acceptació (ja publicada al Butlletí del Consell General núm. 6 de data 22 de gener del 2016) de la nostra esmena a la totalitat al pressupost 2016.

El Síndic no em va deixar parlar d’aquesta qüestió davant del ple del Consell General. Potser alguns s’havien pensat que així no badaríem boca.

Doncs no, els consellers d’SDP representem l’11,74% dels votants i per molts entrebancs que ens posin no callarem.

Constatem i lamentem que DA agreuja la involució democràtica. Aquesta reiteració en l’actitud prepotent és la demostració evident que tenir la majoria al Consell General i el Govern no és cap garantia de qualitat i solvència democràtiques.

Les actituds d’aquesta dreta intransigent no ens faran callar. Nosaltres no fem política per ofendre ningú sinó per compartir inquietuds i proposar respostes i solucions.

I així seguirem per molts tics autoritaris que apareguin.