Jaume Bartumeu
Ara fa un any, en l’Apunt d’Actualitat Reformar els mercats financers, de data 28 de setembre del 2007, publicat a la meva pàgina (www.jaumebartumeu.ad), ja feia referència a un article publicat a El País el 26 de setembre que parlava de la confiança i de la necessitat d’uns mercats financers més transparents.
Després del que acabem de veure en el mercat financer nord-americà, sembla que la preocupació que manifestava allà, l’any passat, en la línia de la declaració del Partit dels Socialistes Europeus del 4 de juny del 2007, és avui a l’ordre del dia en els mercats internacionals. El dia 18 de setembre, a La Vanguardia, Lluís Foix deia que aquesta crisi “… de dimensions incertes està plantejant una reforma profunda de les regles del mercat global. Res no serà igual a partir d’ara”.
El diari econòmic francès Les Echos, en el seu editorial del 19 de setembre passat, deia així: “Fins la setmana passada, el món es trobava al bell mig d’una crisi financera. D’aleshores ençà, s’ha convertit en un huracà sense precedents, centrat en el cor del planeta de les finances: Wall Street”. I, més endavant: “Els millors banquers del món han fabricat la pitjor crisi de la història”.
Aquell editorial assenyalava també que “… arreu del món hi ha inversors que es troben amb milers de milions de dòlars de títols americans que han perdut bona part del seu valor en uns dies”. En el Rapport sur la crise financière, publicat aquest mes de setembre i encomanat pel president de la República Francesa en el context de la presidència francesa de la Unió Europea, l’economista René Ricol proposa trenta recomanacions amb l’objectiu d’afavorir el retorn de la confiança en els mercats financers. Són unes propostes que estan en línia amb el pla d’acció del Consell Ecofin i també amb les propostes del Forum d’Estabilitat Financera (FSF).
El concepte clau de tot l’informe és la vigilància dels mercats que no estan regulats i, tal com diu René Ricol, “… la transparència ha de ser millorada per restablir la confiança”. Analitzant els motius de la crisi financera mundial després d’anunciar-se la fallida del banc Lehman Brothers, Joseph E. Stiglitz, professor a la Universitat de Columbia i premi Nobel d’economia l’any 2001, va publicar un article molt àcid al diari britànic The Guardian, el dia 16 de setembre passat. L’article es titula El fruit de la hipocresia i Stiglitz hi exposa com la globalització de les finances aboca cap a una desregulació total dels fluxos de capital, amb una correlativa desresponsabilització dels actors financers privats que s’aixopluguen, en cas d’error en l’avaluació dels riscs, en l’Estat i, al capdavall, en el contribuent.
Explica Stiglitz que l’argument de l’anomenat risc sistemàtic és emprat com una via per traspassar a l’Estat la responsabilitat dels actors financers privats, els quals obtenen els seus beneficis colossals d’un sistema que volen desregulat i que funcionaria, afirmen, sobre la llei del mercat i, en conseqüència, sobre la sanció de les decisions econòmiques equivocades.
Per la seva banda, Dominique Strauss-Kahn, director general del Fons Monetari Internacional (FMI) escrivia dimecres passat a Le Monde, que l’anomenada crisi sistèmica requereix una solució global i afirmava: “Per parlar sense embuts, aquesta crisi és la crisi de la regulació i del seu fracàs en no haver sabut impedir que s’agafessin riscs excessius pel sistema financer, en particular als Estats Units”.
Dijous passat, en un solemne discurs pronunciat a Toulon, Nicolas Sarkozy afirmava: “… cal que l’Estat intervingui, que imposi regles, que inverteixi, que agafi participacions, mentre sàpiga retirar-se quan la seva intervenció ja no sigui necessària”. La comissió dels afers econòmics i monetaris del Parlament europeu acaba d’adoptar una resolució que demana a la Comissió Europea que formuli propostes legislatives que permetin una millor regulació dels mercats financers.
Aquesta resolució és el resultat de l’acord transaccional assolit entre el Grup Socialista, el Grup Popular i el Grup Liberal del Parlament europeu sobre l’informe preparat per Poul Nyrup Rasmussen, que és diputat al Parlament europeu i també president del Partit dels Socialistes Europeus. Entre les propostes d’aquell informe, voldria destacar-ne dues:
1. Uns fons propis mínims han de ser obligatoris per a totes les entitats financeres.
2. L’obligació d’informar els inversors –i les autoritats públiques de control– sobre els productes d’inversió ha de comportar una clara descripció de l’origen i l’import dels fons recaptats, la total transparència dels procediments de remuneració dels responsables de la gestió, l’exposició a l’endeutament i la identificació dels accionistes que tinguin una proporció d’accions que ultrapassi un determinat nivell.
Aquest informe del president del PSE ha estat debatut i votat pel Parlament europeu el 23 de setembre. Rasmussen va declarar a Brussel·les que “necessitem una nova i alhora millor regulació, i la necessitem ara”. I també va dir que “… les propostes aprovades avui pel Parlament europeu són el primer pas per poder encarar millor les futures crisis”.
Ens interessa a tots seguir-ho i treure’n les conclusions que siguin d’aplicació al mercat financer andorrà. Perquè, que ningú vulgui continuar aclucant els ulls, no podem viure d’esquena a Europa.
