Dissabte passat vam començar la reunió del consell nacional de Socialdemocràcia i Progrés amb un minut de silenci en homenatge al company Alfons Miralles Lluelles, que acabava de lliurar el seu darrer combat contra la malaltia.
Encara poques hores abans, divendres al vespre, havia dit a Víctor Naudi, tot estrenyent-li amb força la mà, “demà feu un bon consell nacional”.
Val a dir que dissabte al matí ens va costar començar-lo, aquell Consell, després d’assabentar-nos del seu comiat, però ho vam fer.
Vam intentar complir el que li havia encomanat al Víctor: vam treballar i el vam recordar.
Com diu el recordatori que SDP ha publicat a la premsa, l’Alfons mantenia un ferm compromís amb el país, Andorra. Un compromís que conjuminava amb una gran solidaritat amb les persones, amb la gent que pateix situacions d’injustícia.
Estic convençut que per a l’Alfons el compromís i la solidaritat eren la concreció dels seus valors socialdemòcrates.
Tenia unes profundes conviccions d’esquerra, que havia rebut del seu pare, un republicà, membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, que fou l’ànima i l’eix vertebrador de la resistència antifranquista a Catalunya.
Fundador del Partit Socialdemòcrata, l’any 2000, tretze anys després va haver de resignar-se, com tants altres companys, a deixar-lo quan ens vam adonar que els plantejaments radicals ofegaven la pluralitat.Vam viure junts, molt estretament, el procés de creació de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) la primavera del 2013. Animador i motor del comitè local d’Escaldes-Engordany, era també membre del consell nacional, el parlament del nostre partit.
I allí les seves intervencions eren sempre esperades i escoltades amb atenció. Si en un torn de paraula algú semblava oblidar els valors socialdemòcrates, allí hi havia l’Alfons per recordar-los.
Val a dir que la seva defensa permanent dels nostres valors no era tanmateix dogmàtica. Sabia emprar la seva experiència per promoure el debat i per acceptar adaptacions i modulacions dels nostres plantejaments. Quan l’any 2009 vam guanyar les eleccions generals, va tenir una gran alegria.
I ens ho va dir com ell sabia fer-ho, parlant clar. Com també recordo que, l’any 2011, va fer una de les anàlisis més lúcides de les causes que ens van portar novament a l’oposició.
Ens queden molt bons records del camí que hem fet plegats amb l’Alfons.
Un dels més recents és el viatge que vam fer a La Rioja, la tardor passada, una delegació d’SDP.
És un dels bons moments que tenim presents a la memòria. Vam visitar el Parlament de La Rioja i vam mantenir diverses reunions polítiques, amb el grup parlamentari socialista i amb elegits municipals de diverses poblacions, però també vam compartir moments distesos i agradables a l’entorn d’una bona copa de vi. L’Alfons era un gran conversador, amb una àmplia cultura que el predisposava a parlar i escoltar. Sempre atent i sempre elegant, en les formes d’expressar-se i en el vestir. Tot un senyor.
Dissortadament fou en tornar de La Rioja que va començar a patir símptomes de la malaltia. Amb el seu esperit lluitador se’n va sortir tot i haver estat molt malament. Afeblit però valent, com sempre va voler ajudar-nos en la darrera contesa electoral del mes de març passat, participant activament en la campanya i figurant en la nostra candidatura territorial de la seva parròquia, Escaldes-Engordany.
El trobarem a faltar.
