El segon executiu demòcrata d’antoni Martí arriba als primers cent dies de mandat amb més pena que glòria, malauradament per als interessos del país. I és que més enllà del dibuix de les línies mestres del que ha de ser aquesta legislatura esbossat per cada ministre, ben poca cosa més.

És cert que els primers cent dies de qualsevol Govern acostumen a ser un període d’adaptació i d’ordenació de les prioritats que s’han de tirar endavant. Ara bé, i deixant de banda les presses lògiques per mirar de tirar endavant les accions necessàries per tractar de resoldre la situació creada arran de la intervenció de Banca Privada d’andorra, en tractar-se d’un executiu de continuïtat s’esperava alguna cosa més d’un Govern hereu del Govern dels millors que de moment ha hagut de gestionar més ensurts que no pas encerts.

I és que error o no, Andorra torna a formar part d’una llista negra de paradisos fiscals, en aquest cas d’una d’elaborada per la UE, amb la qual tot just es comença a negociar un acord d’associació, la qualificació financera del país es manté a un pas del bo escombraria mentre les agències rebaixen també la dels bancs, i els ciutadans continuen sense notar la millora que apunten les macroxifres econòmiques.