El Raonador del Ciutadà anualment realitza un informe sobre l’activitat desenvolupada per part de la seva institució. Aquesta activitat se centra a ajudar a resoldre els problemes que presenten els ciutadans d’Andorra amb l’administració pública o parapública, en els quals s’hagi pogut vulnerar els seus drets o llibertats fonamentals, i tal com diu l’article 2 de la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà, ha de fomentar que l’actuació de l’administració pública, els comuns, les empreses públiques i les parapúbliques s’ajustin als principis constitucionals i donin servei de forma objectiva a l’interès general, amb eficàcia i transparència.

Ja el 2012 es destacava que les queixes que es van presentar estaven relacionades amb les pensions de vellesa, viudetat, manca de reemborsament de les despeses mèdiques, pensions d’invalidesa que no s’ajusten al grau de menyscabament i desacord en les altes mèdiques, entre d’altres.

Queixes que tornen el 2013 i el 2014 de forma recurrent. Però aquestes només són una petita part del total de queixes, algunes resolucions del consell d’administració en contra de l’assegurat no es tramiten per la via jurisdiccional o bé per manca de recursos econòmics, o bé per desgast de l’assegurat cansat de lluitar contra un gegant, deixant córrer la reclamació i acceptant una resolució que considera injusta i que vulnera els seus drets.

Siguem honestos, segur que tots nosaltres coneixem molts casos que ens han explicat amb un denominador comú, una decisió de la CASS restrictiva que genera una indefensió als assegurats molt important.

I hem de tenir clar que les reclamacions dels assegurats no són per enredar la CASS i treure’n profit, de cap manera, són reclamacions fruit d’una política que la CASS ha desenvolupat de lectura restrictiva de la legislació vigent, fent que aquesta sigui favorable a la institució.

El Raonador ja ho diu, el 50% dels litigis duts a la Batllia es resolen a favor del demandant, i són molts, realment molts.

I a més dels diferents informes que han mostrat les mateixes queixes alhora inclou una demanda que es repeteix any rere any, que és la creació d’una comissió o tribunal arbitral.

Des d’SDP creiem que la creació d’un tribunal arbitral facilitaria la resolució dels conflictes que es puguin originar entre la CASS i els assegurats, un organisme independent de les administracions públiques i amb plena capacitat d’obrar i resoldre amb transparència. Format per membres independents i imparcials que vetllin en tot moment perquè les parts puguin exercir els seus drets amb igualtat de condicions.

A final de la legislatura passada vàrem aprovar la Llei d’arbitratge d’Andorra, llei que pot donar pas a un tribunal específic per a temes relacionats amb la CASS. I els asseguro que tindrà feina, molta feina.

Feina que es trobarà traduïda en una disminució dels casos que apostin per la via jurisdiccional per defensar els seus drets, fent molt més àgil la resolució d’altres procediments a la Batllia, molt carregada de feina.

Els consellers d’SDP defensem els ciutadans, i la creació d’aquest tribunal és un clar exemple de lluita en la defensa dels drets de les persones en igualtat de condicions, fet que vam defensar en el Consell de control al Govern de l’11 de juny.