Aquest matí els quatre xavos que tinc a BPA passaran pel gresol de l’auditora PricewaterhouseCoopers (PwC), contractada per fer la mare de totes les auditories. Tots els clients del banc estem sent interrogats per garantir a l’entitat que es quedi amb BPA que no s’empastifarà amb cap compte provinent del banc espoliat.
L’auditora PwC, juntament amb Deloitte, EY i KPMG, és una de les Quatre Grans. Aquest és el mal nom dels quatre grups auditors gegants que fan que plogui o faci sol sobre les finances mundials. Però les monedes tenen dues cares, així com les Quatre Grans.
Segons afirma el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació al seu informe LuxLeaks, PwC va ajudar grans empreses multinacionals a obtindre almenys 548 acords fiscals secrets amb el govern de Luxemburg entre el 2002 i el 2010.
Aquests acords fiscals secrets comptaven amb estructures financeres complexes destinades a facilitar dràstiques reduccions fiscals a les empreses concernides. A més a més, dits acords oferien garanties per escrit que els plans d’estalvi fiscal de les empreses representades per PwC serien ben vistos per les autoritats de Luxemburg. PwC no estava sola en aquest negoci.
Les altres Tres Grans també hi eren. Llavors, si aquestes Quatre Grans multinacionals auditores, comptables, consultores fiscals, són les que construeixen i mantenen els laberints per on poden circular els diners offshore, essent alhora les omnipresents actrius de repartiment en tota una sèrie d’escàndols relacionats amb les finances, per què no es fa res al respecte?
Tan poderoses són? Si més no, des de la nostra dimensió, amb quina confiança hem d’escoltar les seves conclusions sobre BPA, quan elles deien, l’any passat i l’altre, que tot era correcte, que tot era normal? En què quedem?
PwC manifesta seguir un codi ètic i que la lluita contra la corrupció i la delinqüència financera forma part de la seva responsabilitat societària. Potser sí.
Tanmateix, gràcies a les portes giratòries, influencien per modificar les lleis fiscals al seu favor i, consegüentment, poder vendre als seus clients un mètode per esquivar-les. Em pregunto, doncs, si alguna de les Quatre Grans haurà aconsellat el Govern de DA sobre la llei BPA (llei 8/2015), la que introdueix a Andorra el concepte de resolucions bancàries.
Com també a favor de qui ho han fet, i amb quina finalitat.
