Mentre creix la preocupació dels clients per saber si podran finalment recuperar o no tots els seus fons i la dels treballadors per saber si podran finalment mantenir o no el lloc de treball, els nostres polítics continuen utilitzant el cas de Banca Privada d’Andorra per als seus interessos de partit.

La nota conjunta, dijous passat, de totes les forces polítiques de l’oposició presents al Consell General acusant el titular de Finances i portaveu de l’executiu de voler confondre l’opinió pública amb les seves asseveracions o silencis sobre si els principals caps de l’oposició estaven o no al corrent que el Govern coneixia les intencions del FinCEN el 4 de març, ha estat l’últim capítol d’un serial de difícil aturador.

I és que les ganes d’explicacions d’uns contrasten amb les poques ganes de donar-les dels altres, que, això sí, dia rere dia, amb la maquinària propagandística a ple rendiment, reiteren les suposades bondats de l’actuació de l’executiu i l’escenari catastròfic que hi hauria si no s’haguessin pres les decisions que s’han pres.

No obstant, la realitat és tossuda i la manca d’explicacions i, sobretot, la negativa a donar-les fan créixer els dubtes entre els ciutadans i també el convenciment que s’hauria pogut actuar de manera diferent per fer front a una crisi que ha malmès la imatge del país.