Dijous de la setmana passada el cap de Govern anunciava que ben aviat, el 16 de juny, es posarien a parlar amb els comuns per “anar avançant” en un acord sobre competències i transferències. A cinc mesos de les properes eleccions comunals, Antoni Martí intenta enganyar l’opinió pública.

Ara fa quatre anys, quan va arribar a l’edifici administratiu, el mes de maig del 2011, el nostre Govern els va deixar una feina feta força important. Una dotzena de reunions conjuntes amb els cònsols i diversa documentació analitzada en aquelles reunions.

Unes reunions a les quals va assistir i participar activament Antoni Martí, aleshores cònsol d’Escaldes-Engordany.

D’ençà que va arribar al Govern va trigar gairebé dos anys a moure fitxa.

El nomenament del ministre Antoni Riberaygua va permetre un rellançament de la qüestió.

En data 19 de novembre del 2013 el ministre de la Presidència trametia als cònsols, i també als presidents dels grups parlamentaris, una proposta de reforma de la llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.

Una proposta que exposava també com assolir els objectius fixats.

Als cònsols no els va agradar gens ni mica el plantejament, per una vegada valent, del Govern i van fer mans i mànigues per bloquejar-lo.
I ho van aconseguir, amb el cap del ministre de Presidència com a premi especial. Antoni Martí va prioritzar, com sempre ha fet, els rèdits electorals per damunt de la seva suposada valentia i va defenestrar el ministre Antoni Riberaygua.

Part de l’excusa fou que calia esperar a la renovació del Consell General per poder disposar així de quatre anys de legislatura per enllestir la reforma.

I ara ens anuncia que s’hi tornen a posar, a cinc mesos de les eleccions comunals. ¿Algú té el més mínim dubte que ara l’excusa serà que cal esperar que es renovin els consells de comú a final d’any?

Els quatre anys del Govern “dels millors” ja van deixar prou clar que no hi havia voluntat política per tirar endavant una reforma que pogués representar un cost electoral, per minso que fos, al candidat Antoni Martí. Ara vénen les comunals i després hauran de preparar la successió d’Antoni Martí. I comptar vots. Ja ho van fer durant el debat al Consell General, l’estiu del 2014, de la proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i l’estabilitat pressupostària i fiscal. La marxa enrere de DA enfront de les queixes dels comuns fou espectacular.

A Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP) estem convençuts que convé una seriosa reforma del model territorial. Una reforma que s’ha de fer en el marc constitucional, mantenint els comuns “com a òrgans de representació i administració de les parròquies”, tal com els defineix l’article 79.1 de la Constitució.

Els comuns són els òrgans de representació i administració que expressen els interessos dels ciutadans en l’àmbit territorial. Però és innegable que la pràctica institucional dels darrers 22 anys ha fet aparèixer una evolució que ha desbordat l’àmbit competencial fixat a la Constitució i els comuns han anat envaint progressivament competències de l’Estat.

Per això proposem desenvolupar una acció legislativa que concreti el marc competencial fixat a la Llei de definició de competències dels comuns del 4 de novembre de 1993 per evitar disfuncions i conflictes entre els comuns i les altres institucions de l’Estat.

Es tracta de mantenir el Comú com l’administració més propera al ciutadà però assentant ben clarament que la política nacional general pertany al Govern i que no hi ha d’haver duplicitat de funcions entre administracions.

Andorra no es pot permetre unes administracions multiplicades per set.

El funcionament de l’Estat no pot ser un llast per a l’economia i la ciutadania. Els serveis necessaris que demanen els ciutadans s’han de donar amb una gestió rigorosa, transparent, eficaç i eficient. No es tracta de “gastar menys” sinó de “gastar millor” i obtenir el millor rendiment possible per cada euro invertit, seguint procediments públics i transparents, prioritzant la inversió que reverteixi directament en les empreses i l’economia del país.

Per això cal fer una seriosa i sincera reforma del model territorial.