En aquestes intenses onze setmanes que hem viscut d’ençà de les eleccions del primer de març, he pogut parlar amb moltes ciutadanes i molts ciutadans que pateixen una situació que no els agrada, ni per a ells ni per al país.

Hi ha una petició, una demanda, perquè des de la política sapiguem donar un sentit, una esperança i uns objectius per un futur millor.
Un resum de les sensacions que tenen moltes persones seria dir: “Es decideix sense nosaltres, lluny de nosaltres, contra nosaltres.”

A Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra volem donar resposta a aquest malestar. D’això en vam parlar dissabte, 16 de maig, en una assemblea general que va permetre renovar la nostra comissió política nacional i, alhora, fer nous nomenaments al consell nacional. Vam decidir avançar, reforçant el nostre perfil progressista.

SDP és una força política nova. No és simplement el resultat de la trencadissa d’un altre partit. Més de la meitat dels afiliats d’SDP no havien pas estat al partit del qual alguns de nosaltres vam marxar ara fa dos anys.

SDP és progressista, no és ni social-liberal ni neocomunista. És una força reformista que busca el progrés arreu.

La gent d’Andorra espera solucions, però també busca un sentit a la societat andorrana. Per això hem d’encarar aquesta etapa política amb les idees clares sobre la societat que volem construir.

Plenament sabedors de les dificultats econòmiques i socials en què es troba el país i de la creixent malfiança ciutadana envers la mal anomenada classe política, ens hem fixat l’objectiu d’elaborar un projecte compartit de redreçament financer, de rellançament econòmic i de cohesió social.

El futur no és el social-liberalisme. La història ens demostra que, al capdavall, queda el liberal sense el social. I, doncs, sense la igualtat, sense la solidaritat, sense els serveis públics, sense protecció social.

El liberalisme no és una llibertat sinó una submissió del feble al fort, de l’esforç a la renda de situació.

No podem encarar el futur amb les idees d’ahir, del segle passat, fonamentades en conceptes d’abans-d’ahir.

No es tracta pas d’abandonar els nostres principis, les nostres idees, els nostres valors. Es tracta de donar-los una nova joventut, confrontant-los a la realitat.

A SDP no som ni liberals ni conservadors, som progressistes. Per això defensem un nou compromís entre l’Estat i el mercat.

Un compromís que reconeix la positiva aportació de l’economia de mercat però que hi fixa regles per regular-lo en funció de l’interès general.
SDP defensa, al capdavall, el progressisme constitucional, el fonament de la Constitució del 1993.

Aquest compromís ha de defensar la presència de l’Estat, un Estat modern al servei del progrés social i ecològic. Un Estat protector, que vetlli per protegir els més desafavorits i treballi per reduir les desigualtats.

La societat que defensem a SDP és una societat de drets i deures, que estigui atenta, que vetlli per cadascú, però que també demani a cadascú que es preocupi pels altres: respectar les normes, conèixer els límits i plantar cara als extremismes i els obscurantismes.

I tenir present l’interès general i la necessitat de compartir. Es tracta de vetllar pels altres pensant en les generacions futures.

No és moment de pensar en el que no tenim sinó de pensar en el que podem fer amb el que tenim.

Força, equilibri, valor i seny, un lema que he manllevat d’una colla castellera catalana, és, em sembla, una bona línia d’actuació col·lectiva.

És aquesta línia que la comissió política nacional d’SDP seguirà en el seu treball polític al servei de l’interès
general.