Jaume Bartumeu
El dia primer de juliol va ser inaugurada a Montpeller la unitat de tractament de residus domiciliaris més important de França que aplica un procediment de metanització. La unitat disposa d’una capacitat de tractament de 203.000 tones de deixalles, a partir de les quals produirà biogàs i compost, que serà emprat en tasques agrícoles.
Amb el biogàs es produiran uns 30.000 megawatt-hores d’electricitat que seran venudes a EDF, la Feda francesa. Segons el que publicava el diari Le Monde el dia 2 de juliol passat, aquesta producció d’energia elèctrica equival al consum de 25.000 habitants.
L’explotació d’aquella infraestructura ha estat confiada a una unió temporal d’empreses encapçalades per Novergie (Grup Suez) i del qual formen part també Vinci Environnement i Sogea Sud. La concessió té una durada de deu anys. L’obra i el conjunt de la instal.lació ha suposat una inversió de 73,3 milions d’euros, que han estat finançats en el 86% per la ciutat de Montpeller, i el 12,5% pel Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló.
L’Agència pública per al medi ambient i el control de l’energia (Ademe) s’ha fet càrrec del ròssec de l’1,5% restant. Aquesta notícia d’estiu ens fa recordar el desgavell mediambiental i financer que els liberals han promogut a Andorra amb la instal.lació de Centre de Tractament de Residus de la Comella promogut l’any 2001.
Pel que fa a les característiques tècniques i mediambientals de la instal.lació, els liberals mai no van voler ni tan sols entrar a analitzar la proposta de Greenpeace ni les reiterades propostes de les entitats andorranes de defensa del medi ambient. Van optar per la incineració i “punto”, com deia un dels ministres encarregats d’endegar la instal.lació.
L’Estat andorrà, que va fer una concessió a Cetrasa per vint anys, haurà esmerçat una suma molt i molt superior a la del centre de Montpeller, per a una capacitat de gestió de residus molt inferior en nombre de tones a la instal.lació francesa que he esmentat anteriorment. Recordo perfectament que les condicions que contempla la llei que van votar els consellers liberals i el contracte signat amb Cetrasa són les següents: Cost obra: 43.862.676 euros. Comissions bancàries: 448.511 euros. Interessos intercalaris (fix: 6,13%): 2.603.739 euros. Total a finançar: 46.914.926 euros. D’aquell capital que va caldre per finançar, una part, els 6.579.401 euros de fons propis de la societat va rebre una retribució amb un tipus d’interès del 18% (aproximadament) i la resta sol.licitant, un crèdit bancari a un tipus fix del 6,98%.
Aquestes condicions impliquen un cost total de 98.535.999 euros, dels quals 46.914.926 corresponen al capital i la resta, 51.621.073, als interessos. Són xifres que els socialdemòcrates vam exposar –i que també vam denunciar quan tocava– en la sessió del Consell General del 31 d’octubre del 2002, tal com es publica al Diari Oficial del Consell General núm. 11/2002.
Ara que el Govern liberal pregona l’adopció de mesures de contenció de la despesa, és bo de fer memòria de l’alegria financera amb la qual han portat aquesta qüestió.
