“La gent està cansada que la parròquia no evolucioni”: entrevista a Jordi Lorente, candidat d’SDP per Sant Julià de Lòria

Autor: DOLORS MORENO
Font: DIARI D'ANDORRA
Publicat el: 21 de Febrer de 2015

Malgrat el desgast de tants anys en política, creu que val la pena continuar lluitant per una opció progressista: “Sant Julià s’ho mereix.”

Va ser difícil tancar la candidatura?
És complicat. Encara que la par­roquial són cinc persones la veritat és que no és fàcil tancar una llista a Sant Julià. Però els companys insisteixen i al final et convencen, així pots presentar i oferir a la parròquia una manera diferent de veure les coses.

Era important estar present al màxim de parròquies possible?
Hi ha també la casuística que tenim un conseller de l’oposició al comú de Sant Julià i no era, no sé com dir-ho, ètic que SDP no presentés una candidatura a Sant Julià, havent-hi el Josep Roig dins del comú.

Serà el moment de mesurar quina de les dues forces amb ideologia socialdemòcrata té més pes.
Ara veritablement és la balança, a quin lloc som.

L’enquesta del CRES, amb les seves limitacions, donava de nou guanyadora UL. Com ho valora?
Sant Julià és una parròquia complicada, una parròquia on és bastant difícil de fer-hi política però ens hem anat fent un forat, l’esquerra s’ha anat fent un forat, i això sembla que va evolucionat d’una altra manera, ara veurem on som verdaderament.

Han percebut en l’elector cert cansament de la política d’Unió Laurediana?
Hi ha molta gent que va a votar a la Batllia, molta gent que no es vol identificar… la gent està cansada que la parròquia no hagi acabat d’evolucionar i que el 90% del turisme que entra al país passi per aquí i passi de llarg.

Què necessita Sant Julià per ser més atractiva? Quin paper ha de jugar Naturlandia?
Sabem que hi ha el forat que hi ha, és difícil saber els números reals que té Naturlandia perquè no hi ha manera d’esbrinar-los però la solució no és tancar-la, ni de bon tros. L’economia d’un comú o l’economia d’un país no és ni més fàcil ni més complicada que l’economia d’una casa. Si a casa n’entren 1.000 no te’n gastis 2.500 perquè els números arribarà un moment que no s’aguantaran. El que jo crec que s’ha de fer és ser pròxim a la ciutadania i explicar els números i a la gent el que està passant. Són diners públics i s’ha de ser molt curós amb els diners públics.

El vial de desviació segueix a mitges.
S’ha d’acabar tard o d’hora però s’ha d’acabar ben acabat perquè allargar 500 metres aquest túnel per tornar una altra vegada a un tap… Ja que ho fem, fem-ho bé. El que sí que és cert és que a Sant Julià l’any passat van passar més de dos milions de vehicles, que hi ha hagut atropellaments i fins i tot morts. Tenim una autovia al centre de poble i aquí ningú no s’ha dedicat a regular la velocitat. Per a mi, que visc a la zona, sortir del pàrquing de casa és com sortir dels boxes de la Fórmula 1. És molt trist. Sant Julià és una ciutat dormitori on no es pot dormir i on hi ha dies que no es pot arribar per la cua.

El projecte de Govern és insuficient?
Que acabi a Fontaneda és insuficient per a tothom. Però, és clar, quan es fan carreteres per interessos comercials o per interessos particulars… no sé si és gaire normal.

El seu discurs, almenys en termes purament parroquials, és molt semblant al del PS. És difícil diferenciar-se davant l’elector?
La gent que hi ha al PS i els que som ara a SDP després de tot érem companys i uns vam marxar perquè no ens hi trobàvem còmodes o per la raó que fos. Ara pensar, pensem igual. Jo no canviaré el meu discurs, seria molt incoherent. Si crec que el túnel s’ha de continuar i sempre he dit que el túnel s’ha de continuar, perquè ara el PS digui que s’ha de continuar nosaltres hem de dir que no? És el mateix cas que si en un moment donat hem de pactar amb un partit per millorar qüestions que afectin la ciutadania, com s’ha fet amb la llei de la seguretat social. Jo no sé per què t’hi has de negar, al contrari.

Aquest trencament és una oportunitat perduda tenint en compte el forat que s’estaven fent a la parròquia entre l’electorat?
Les circumstàncies són les que són i jo crec que si n’hi ha dos, encara que estiguem a files diferents, que pensem semblant i que el que volem és tirar el poble endavant, a mi no em preocupa gaire. DA i Liberals seran molt diferents? No ho sé…