M. R.

Félix Larrosa és llicenciat en Dret per la Universitat de Lleida, diplomat en el PAD de Direcció i Gestió Turística d’ESADE i actualment portaveu de Turisme i Comerç. Ha estat responsable de Turisme de Lleida, conseller delegat de la CN&C (societat promotora que ha impulsat el Palau de Congressos de Lleida) i director general de Turespaña, entre d’altres. La seva visió sobre el futur turístic d’Andorra no pot pas passar desapercebuda.

–¿Ens faria una analítica de la situació turística actual al Principat?
–La veritat és que he hagut de fer un aprofundiment important per a aquesta reunió amb el Partit Socialdemòcrata (PS), però el que he vist és, certament, preocupant. I és així perquè no crec que obeeixi a una situació de conjuntura internacional, sinó que és més aviat de caire estructural. El turisme andor-
rà està canviant i, a més, està minvant en els últims anys. Fins ara ha estat fàcil la dependència dels mercats espanyol i francès. Però el màrqueting turístic andorrà hauria de potenciar un dels mercats que deriva de la diversificació, com és l’alemany. De fet, em consta que hi ha iniciatives privades que ja han vist aquest mercat i que ja estan fent esforços.

–Parli’ns una mica més sobre aquest segment alemany…
–Jo sé, per obvi coneixement, que hi ha un sector molt potent al mercat alemany que demanda turisme de muntanya, i cal posar-hi atenció. A més, en aquests moments el consumidor té tota la informació de primer nivell sobre les destinacions a través d’internet, i allà hi ha una classe benestant que consumeix molt internet i que utilitza aquest mitjà per a l’elecció de les seves destinacions turístiques. Però aquest visitant vol equipaments de relax i hotels gastronòmics, per exemple. I Andorra pot acollir tot això, però cal posar en marxa mecanismes de captació i un centre d’intel.ligència turística.

–¿Un centre d’intel.ligència? L’OMT ja en proporciona dades…
–¡Cert! Però actualment no és possible, per exemple, saber què representa el turisme en el Producte Interior Brut (PIB) andorrà. Caldria ser especialment curós amb el coneixement d’aquest motor econòmic, perquè el benestar d’Andorra passa per conèixer què passa, però també què és el que pot passar en el futur. I per això calen aquestes eines. L’OMT fa estudis prospectius, analitza tendències, però és tot en base a informació governamental. Però el que cal és unir esforços per conèixer aquests aspectes amb estudis que permetin, per exemple, veure la possibilitat del mercat alemany. I per això caldria que els governs fossin capaços d’establir determinades aliances.

–¿Què hi ha del segment asiàtic que ara es vol impulsar al país?
–És fàcil pensar en ampliar els mercats. Però aquí hi ha la qüestió del principi de major impacte. La situació és igual tant a Andorra com a Espanya. A Espanya hem fet un esforç important pel mercat asiàtic, però també sabem els resultats i constatem les previsions pels propers anys. I el que li puc dir és que posar tots els ous a la cistella asiàtica és certament qüestionable.

–I ¿què em diu sobre la pèrdua del turisme britànic?, ¿un forfet infantil gratuït pot ser la solució?
–Aquestes promocions són sempre interessants, en aquest cas perquè mantenen el nucli familiar i les estades dels britànics són de set o vuit dies. I el fet de no facturar un forfet es recupera segurament amb altres ingressos d’altres sectors complementaris. Ara bé, la circumscripció concreta al mercat britànic suposo que és perquè tenen molt clar que a la família espanyola normalment no cal estimular-la, amb tots els respectes. S’ha d’anar amb molt de compte a reaccions col.lectives, encara que no crec que sigui una malcarada amb el mercat espanyol o francès, sinó una estratègia concreta.

–¿Quines estratègies caldrien, doncs, per reactivar el turisme espanyol i francès?
–Cal tenir en compte que Espanya, per exemple, és un gran gegant que té Andorra al costat. I el que ha de fer Andorra és projectar una imatge de producte d’alt valor. Aquesta és la clau per recuperar i, sobretot, regenerar el perfil del turisme espanyol. Andorra ha de plantejar el repte des de l’òptica de la cooperació pública i privada per posar al mercat un producte d’alt valor a gent disposada a comprar i amb una gran potencialitat. Amb el factor diferencial del preu, els resultats són els que estem veient, i el repte és promocionar aquest valor afegit. Però a més d’aquesta desestacionalització amb productes d’alt valor, caldria una capacitat de despesa molt important que crec que Andorra ha de saber gestionar.

–¿S’hauria de diferenciar entre l’aposta d’estiu i d’hivern?
–Partim de la base d’un país multiproducte. Per tant, no em centraria en segmentar aquesta òptica de temporada. L’esquí és un subproducte més del turisme de muntanya i caldria trencar amb aquesta clau. Les pernoctacions baixen molt a l’abril i maig, però la muntanya està espectacular durant aquests mesos, per exemple. I els andorrans han de ser capaços d’aconseguir la desestacionalització. Un turisme tant de shopping com de natura, tal com passa amb el mercat alemany. Però aquests turistes busquen qualitat i se’ls ha de donar una alta prestació de servei. No podem competir amb el factor preu, contradictori a les tendències d’avui dia.

–I ¿com podríem arribar a fidelitzar els nostres visitants?
–Si aconseguíssim que qualsevol turista que vingués i rebés aquest producte d’alt valor sortís convençut que ha tingut les millors vacances de la seva vida, hauríem aconseguit un èxit extraordinari. Però per això se li ha d’oferir quelcom que no trobi a cap altre lloc. I no cal inventar, sinó posar en valor allò que ja tenim.

–¿Com cal presentar Andorra?
–Crec que el Principat s’hauria de presentar al món com un país d’innovació, tecnològic i avançat, i no pas com un territori que es manté en base a la tradició i la història. I aquest darrer aspecte és fonamental si es vol arribar a algun lloc en el turisme del futur.