Precarietat laboral

Autor: DELFÍ ROCA
Font: DIARI D'ANDORRA
Publicat el: 2 de Febrer de 2015

“Un expert de l’IESE recepta flexibilitzar el mercat laboral perquè els joves sense forma-ció s’hi puguin inserir”, ens informava la premsa. També des de la CEA s’han aixecat veus reclamant un nou codi de relacions laborals. L’eufemisme de flexibilitat laboral és un dels pilars del neoliberalisme.

En general es refereix als processos de desregulació del mercat de treball: baixada de salaris, abaratiment de l’acomiadament, absència d’indemnitzacions, manca de prestacions socials, contractació temporal.

Genera precarietat laboral i se’n deriva un augment de l’economia submergida i un empitjorament de les condicions de treball. Aplicat al mercat de treball i referit a les condicions d’ocupació, subocupació i atur del treballador, es refereix a la inseguretat, la incertesa i la manca de garantia de condicions socioeconòmiques mínimes i suficients per a una supervivència digna que afecta els treballadors i repercuteix en l’entorn familiar i social.

Mancances apuntades pel recent informe de l’Observatori de la Infància, on es detalla que el 5,46% dels infants i adolescents d’Andorra asseguren que pateixen privacions per motius econòmics, així com que prop del 10% dels infants no poden disposar de roba nova ni cele- brar ocasions especials.

És aquesta l’Andorra que volem? Segur que no.

Hem d’evitar que les persones treballadores se situïn al mateix nivell que les mercaderies, impedint la modificació de la legislació perquè la mà d’obra es pugui comprar barata, es puguin modificar les condicions de treball a conveniència i es permeti desprendre-se’n amb un cost mínim.

Per això a SDP proposem redreçar l’economia des del diàleg social basat en un pacte ampli per l’ocupació i el desenvolupament econòmic. Creiem que el redreçament econòmic real, lluny dels brots verds que ens anuncia DA, passa per tornar a dinamitzar el mercat laboral i l’economia de les famílies, en particular les més desafavorides.

Cal que la dinamització es faci des de la concertació social entre empresaris, polítics i treballadors i amb la seva participació activa. Cu- riosament, aquell expert va admetre que potser caldrà posar en dubte algunes premisses “flexibilitzadores” amb les quals s’ha treballat durant aquests anys. Cada cop són més els que, amb la boca petita, ho reconeixen.