Torna a Carregar contra l’“aixecada de camisa” que, diu, suposa l’ampliació de capital de naturlandia i denuncia l’opacitat en l’adjudicació de la vela de la plaça de la germandat. L’enfrontament entre la cònsol, Montserrat Gil, i els consellers de l’oposició s’ha convertit ja en un clàssic de la legislatura. Qualsevol excusa és bona: la situació de Naturlandia, per descomptat, però també la creació de la societat que ha de gestionar el congrés de neu del 2016 i fins i tot l’elecció de la vela de la plaça de la Germandat. Un diàleg de sords.
De trifulga en trifulga: l’última, a compte de l’ampliació de capital de l’ecoparc.
Ja ho vaig dir: una aixecada de camisa. Naturlàndia necessitava diners per fer front a les despeses de funcionament i el comú es va llançar en una política de bestretes –4 milions d’euros– pensant-se que era un banc. I ara pretenen convertir el deute en capital. Però el ciutadà no és babau: si algú pretén tornar un deute amb paperets, el més probable és que acabi a la Batllia.
El que critica és que l’ampliació de capital inclogui els 800.000 euros del cànon, els quatre milions de deute, o tot plegat?
Tota l’operació ens sembla una vergonya absoluta. No es poden canviar les regles del joc a meitat de la partida, i no assumir que sense el suport públic Naturlandia haurà de tancar. I no ho diem nosaltres, sinó els informes de l’última auditoria.
Què havia de fer el comú: exigir aquests 4,8 milions?
S’ha enganyat el poble: en l’anterior mandat, el cònsol menor, Enric Sangrà, va assegurar que el valor de les accions es multiplicaria, i el que han fet és devaluar-se. I tampoc no ens ho inventem nosaltres: ho diu la Mútua Elèctrica, que té subscrits 300.000 euros.
El director de la qual és el cònsol menor, Manel Torrentallé.
I quan li ho vam fer veure, ho va negar. Una reacció paradigmàtica de la realitat que vivim al comú, on les coses es fan de manera opaca, molt poc transparent. La gestió aquests tres anys ha estat pèssima. I la prova és que el conseller Josep Majoral, arribat aquest punt que el comú és un vaixell que s’enfonsa, decideix anar-se’n i concórrer a la llista territorial d’UL+Ld’A.
No és l’únic: miri els casos de Rosa Ferrer i Èric Bartolomé.
Si la gestió hagués estat brillant i n’estigués orgullós, estic segur que no marxaria. La realitat és que vam començar el mandat amb un deute de 17 milions, i que avui freguem els 23. Quasi arribem al sostre permès.
Per culpa de Naturlandia?
Entre el 2012 i el 2014 es van destinar quatre milions en bestretes a l’ecoparc, i en els últims dos anys la inversió al poble ha estat de dos milions. Penso que la proporció s’hauria d’invertir, perquè és a Sant Julià on viu la gent.
Quina és la seva recepta? Perquè és clar que Naturlandia no es pot fer desaparèixer.
Cal avaluar la proporció entre personal i activitats, tancar o reconduir les que són manifestament deficitàries, i sobretot salvar aquests 18 quilòmetres que separen el poble del parc.
Com?
Baixant activitats al poble… o acostant el poble a Naturlandia mitjançant un giny.
Un telefèric?
És una opció. Un dels problemes és que la gent que puja a Naturlandia passa de llarg del poble; no fa despesa ni als hotels ni als restaurants ni als comerços.
No tot són males notícies: la campanya de Nadal va doblar els visitants respecte al 2013.
Per molt que incrementem els visitants, si la despesa continua sent el doble –4 milions d’euros– que els ingressos –2 milions–, seguirem tenint un greu problema.
Més trifulgues: ara, per la societat de promoció econòmica per organitzar el congrés de neu i de muntanya del 2016.
Amb aquesta ja seran quatre les societats amb capital públic a Sant Julià. Vagi per endavant que no existeix aquí cap mena d’irregularitat, que la llei autoritza la creació d’aquestes societats…
Ha llançat greus acusacions. Diu que els criteris de contractació de personal fomenten el clientelisme. En té proves?
Repeteixo que no estan incomplint cap normativa. Però les societats serveixen precisament per no haver de fer públics ni contractacions ni adjudicacions, i escapar del control pressupostari.
Què s’ha de fer perquè el turista s’aturi a Sant julià?
Facilitar-li l’aparcament a prop dels nostres eixos comercials; tenir els carrers nets i endreçats –el sector de les escoles és el pipican de Sant Julià– i impulsar de veritat el turisme de congressos. Però deixi que li parli dels envelats…
Digui, digui.
Tenim el de la plaça de la Germandat. Ningú no es va presentar al concurs convocat a través de l’edicte reglamentari, però resulta que un dia va i em trobo que n’estan bastint una. Entrem al comú una pregunta demanant sobre la base de quin concurs i si existeix algun estudi sobre si la plaça pot resistir aquest pes…
I què els responen?
Que sempre busquem la polèmica. Com que no ens responen a la pregunta, sospitem que ho van adjudicar de forma directa.
Per acabar, felicitats: un convilatà i excònsol seu, Josep Pintat, aspira a cap de Govern.
Personalment, em mereix tot el respecte perquè, a diferència d’altres mandataris comunals, sempre va tenir la porta oberta. Però no puc deixar de recordar que políticament és el pare de Camprabassa, i avui n’estem pagant les conseqüències.
