En la meva tribuna de l’edició del dia 17 de desembre del 2014 del BonDia deia que l’economia no es recuperarà amb el pressupost electoralista que ha presentat per al 2015 el Govern del candidat Antoni Martí.
Voldria aprofitar la darrera tribuna d’aquest any 2014 per parlar del desequilibri persistent de l’estructura dels ingressos de l’Estat.
Quan parlo de desequilibri faig referència al predomini exagerat dels impostos indirectes sobre els directes. Desequilibri que encara s’agreuja quan es comprova la forta dependència dels ingressos impositius indirectes que vénen de les importacions del tabac i els carburants. Recordem que només el tabac representava gairebé el 30% del total d’ingressos impositius l’any passat!
Si afegim en el sistema fiscal les cotitzacions a la CASS (com es fa internacionalment, atès que també és un pagament obligatori), observem en el gràfic adjunt que el pes dels impostos directes en el conjunt del sistema fiscal andorrà arriba al 12%, mentre que els indirectes representen un 52%, gairebé un 450% més que els directes, i les cotitzacions socials un 38%.
Si ho comparem amb l’estructura mitjana als països de la Unió Europea, s’observa com el sistema fiscal europeu està molt més equilibrat, i el pes dels impostos directes és molt més proper al dels impostos indirectes. Per tant, Andorra encara està lluny d’aquest sistema fiscal més equilibrat, fet que no vol dir que el nivell de pressió fiscal hagi de ser el mateix que a Europa. Em refereixo al pes relatiu de les diferents categories impositives (impostos directes, indirectes i cotitzacions socials) per tenir un sistema fiscal més just i més estable.
S’acosten eleccions i ja sé prou bé que parlar d’impostos no aixeca mai l’entusiasme de la ciutadania, però no podem pas llegir i sentir les reiterades manifestacions liberals de fer un pas enrere en el marc tributari i no badar boca.
El sistema fiscal andorrà, tal com diu l’article 37 de la Constitució, ha de ser just. I aquesta justícia s’assoleix principalment mitjançant un impost directe com és l’IRPF que permeti gravar de manera progressiva el total d’ingressos dels ciutadans (tant del treball com del capital), tot tenint en compte les seves circumstàncies personals i familiars.
I el sistema fiscal andorrà ha d’assegurar el finançament de tota la despesa pública (despesa social, inversió, etc.) per garantir l’equilibri pressupostari, i això només es pot assolir amb impostos que, com l’IGI, l’IRPF i l’impost de societats, gravin bases àmplies (tot el consum, tota la renda o tots els beneficis), encara que amb tipus impositius moderats.
En definitiva, a Socialdemocràcia i Progrés (SDP) estem convençuts que Andorra ha de continuar amb el desenvolupament d’un sistema fiscal modern i homologable.
Perquè, ja sé que em repeteixo, un país es defineix pel seu nivell de solidaritat: com recaptar impostos als que més tenen per distribuir-los en serveis per a tota la ciutadania, tenint molt en compte aquells grups de persones que estan en risc social. Això defineix un bon
país.
En aquest final d’any, amb un Govern de DA ja llançat a la campanya electoral, es nota una absència de serenitat en relació al passat i una dificultat per buscar i proposar un camí de futur. Aviat en podrem debatre.
Feliç 2015!
