Dimarts passat, 16 de desembre, el Consell de la Unió Europea va adoptar una decisió autoritzant l’obertura de negociacions d’un o diversos acords d’associació entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, el Principat de Mònaco i la República de San Marino.

La gent de progrés d’Andorra hem de rebre amb una gran satisfacció aquesta decisió, que marcarà, de ben segur, el futur econòmic i social del país pels propers anys.

Es tracta d’un mandat obert, ampli, que té com a objectiu principal la participació en el mercat únic –l’anomenat mercat interior– de la Unió Europea i que té en consideració les peculiaritats històriques i demogràfiques dels tres estats. El que es busca és la creació d’un marc institucional que afavoreixi acords en qüestions d’interès recíproc.

Hem de pensar que amb l’acord d’associació amb la Unió Europea es podrà eliminar els obstacles que han frenat el desenvolupament de diverses activitats d’exportació de béns i serveis des d’An­dorra, que han patit fins ara l’estatus de país extracomunitari.

L’oportunitat per als estudiants, per als treballadors, per a tota la ciutadania andorrana, d’ésser equiparats als ciutadans comunitaris suposarà un salt endavant molt positiu per a Andorra.

De ben segur que el procés electoral que ara comença permetrà situar la qüestió de la relació amb la Unió Europea al centre del debat polític. Aquelles forces que s’oposin a l’acostament i rebutgin l’establiment d’un acord d’associació amb la Unió Europea tindran l’oportunitat d’argumentar públicament la seva o­posició.

Els que, al contrari, veiem aquest procés d’acostament a l’Europa comunitària com una gran oportunitat defensarem la necessitat de vertebrar un bon acord d’associació amb la Unió Europea.

I, més enllà del procés electoral, caldrà endegar un diàleg estret i constructiu amb la ciutadania i les organitzacions econòmiques i socials per avaluar les particularitats que convindria adequar a una bona relació amb la Unió Europea.

Som, insisteixo, davant d’un moment històric en què hem d’agafar el camí de la integració en el mercat europeu. Una integració que serà fonamental per al futur d’Andorra.

Un embrancament més fort amb la Unió Europea que, encara que no s’hagués donat aquesta decisió adoptada a Brussel·les el dia 16 de desembre del 2014, hauria estat necessari. Tanmateix, si el nostre Govern, l’any 2009, no hagués iniciat el camí per demanar aquesta negociació Andorra s’hauria trobat en una situació força incòmoda perquè probablement l’embrancament ens hauria pogut ser imposat, sisplau per força, per les exigències dels nostres interlocutors de Brussel·les.

L’acord d’associació amb la Unió Europea ha estat, des de l’any 2004, al centre del nostre projecte estratègic per a un futur esperançador.
El procés internacional cap a la transparència en l’activitat financera i la ferma lluita contra el frau fiscal internacional endegada per l’OCDE i la Unió Europea han confirmat l’encert de la nostra opció estratègica. Progressivament, d’ençà del setembre del 2009, hem anat adaptant les nostres relacions econòmiques amb l’entorn europeu i aquest procés d’adaptació i de canvi, en el marc del bon veïnatge, tindrà ara una conseqüència lògica en l’inici de les negociacions d’un acord d’associació amb la Unió Europea.

Hem d’estar atents i aconseguir aprofitar aquesta oportunitat per fer créixer la competitivitat de la nostra economia i per modernitzar l’administració pública.

Estic convençut que podrem fer així un veritable canvi de mentalitat. Ho necessitem, indefugiblement, per rellançar l’economia andorrana amb els nous paràmetres de compatibilitat i de llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat.

En aquest debat anunciat la gent d’SDP defensarem la necessitat de reforçar la cohesió social d’Andorra. Ho farem convençuts que aquest procés d’acostament al mercat interior europeu ens acostarà també als principis fonamentals d’una societat moderna que comparteix el progrés i lluita contra les desigualtats.