Des d’SDP volem trencar una llança a favor de les persones que han estat les grans oblidades de la microreforma de la Funció Pública de DA: les que treballen com a eventuals a l’administració. D’elles no se’n parla ni al Govern ni a les assemblees sindicals, malgrat representar un gruix important del nostre capital humà.

Cal saber que mentre que la situació laboral dels funcionaris es regula pel Codi de l’administració i la Llei de la Funció Pública, els eventuals ho fan pel Codi de relacions laborals, el mateix que regeix en l’àmbit privat, impedint que el personal eventual tingui estabilitat laboral, malgrat que alguns fa anys que treballen per a l’administració. L’estabilitat forma part dels valors necessaris per oferir un servei públic de qualitat.

Si l’eventual vol millorar la formació s’ho ha de costejar de la seva butxaca. L’eventual no té dret a antiguitat, ni a triennis, ni gaudeix de les mateixes condicions de jubilació que el funcionari. En el cas d’Educació, però, els eventuals gaudeixen de privilegis que els funcionaris no tenen. Per exemple, poden treballar durant les vacances escolars, mentre que els funcionaris no.

Els eventuals a Educació poden fer classes particulars en acadèmies durant el curs i els funcionaris no, ja que es deuen exclusivament a l’administració. Per garantir un servei públic de qualitat calia resoldre aquesta situació. Per això a la taula de treball sobre la Llei de la Funció Pública de l’any 2010, promoguda pel Govern de Jaume Bartumeu, el primer punt dels 30 acords fa referència al col·lectiu dels eventuals.

Es va acordar la creació de dues noves figures: el funcionari interí (subjecte al dret administratiu, superant un procés de selecció, i de caràcter temporal arran d’un nomenament) i el personal de relació laboral (de caire flexible, amb contractes que puguin ser permanents, no permanents, a temps complet, mig temps o temps parcial).

A SDP no podem ni volem oblidar els eventuals, ni els altres 29 acords de la taula de treball sobre la Llei de la Funció Pública. Sabem que per poder fer d’Andorra una societat moderna i cohesionada cal que l’Estat ofereixi condicions de vida i de treball que siguin dignes per a tots els sectors de la societat, i en particular per als seus treballadors.